Perquè l'olor de l'aufàbrega impregni de llibertat tots els Països Catalans! Joan Maragall, 1897, L'aufàbrega Aquesta mata olorosa de la nit de Sant Joan llença flaira, silenciosa, entremig de la bravada de la nit incendiada per tants focs que s van alçant. Entremig dels nuvols roigs, el cel blau i les estrelles; entremig dels crits de goig, remoreig de fontanelles, i entre l baf esbojarrant, una flaira s va escampant fresca, suau i candorosa: les aufabregues la fan: són les mates oloroses de la nit de Sant Joan. Donzelles enamorades d'un nuvi esdevenidor, escabelleu les aufabregues perquè facin més olor. L'aufabrega escabellada és un encenser violent que al llençar la flaira enlaire augmenta l'encantament. Quina olor més fresca i forta, ara que ls focs ja sen van! Sant Joan, obriu la porta pe...
Un dissabte qualsevol en un mercat de poble. Dues dones estan remenant roba al costat d’unes noies marroquines. Una de les dones busca una talla M i ho diu a l’altra. La noia marroquina sent la conversa i cada vegada que troba una talla M la passa a les dues dones. I la dependenta fa el mateix (més faltaria, és la seva feina!). De sobte, la dependenta agafa les peces i les dona a les dues dones no marroquines. I espeta: millor que us les quedeu vosaltres les peces, que almenys sou del país. Aquests vénen de fora i ens acabaran fent marxar a nosaltres. Són un poble traïdor! (entre altres perles idiotes). I la noia marroquina, que ho sent i ho entén, baixa la vista, abandona les robes que pretenia comprar i marxa capcota. I a mi em queda un sentiment d’impotència brutal. Aquesta no és la meva Catalunya, no vull un país racista. Trist, però per desgràcia, verídic. Espero no haver de tornar a sentir mai més una conversa com aquesta i sí una conversa integradora en un país lliure ple de persones lliure, solidàries, antiracistes i antifeixistes.
Comentaris