Una història

I una història que em toca ben de prop. És la de la germana del meu avi, la tieta Dolors. De ben petita els meus besavis la van donar en adopció, car ells no podien mantenir la prole de 9 fills. I així que l’adoptaren i se l’endugueren de ben petita cap a Madrid. Allí va créixer, però sense perdre mai les seves arrels, mantenint el contacte amb els seus germans de sang. I la tieta de Madrid, com l’hem anomenada sempre, va créixer i es va enamorar d’un madrileny amb qui formà una família. Van tenir dos fills i 5 néts. I malgrat el seu exili a la capital de l’estat veí, la tieta sempre ha estat fidel a Catalunya, anant a ballar sardanes cada cap de setmana i fins i tot estant molt involucrada en el casal català de Madrid. Regularment ens ha anat visitant, i aquests dies he tingut de nou la immensa sort de retrobar-la a ella i a en Luis, el seu marit, ja que ha vingut a passar uns dies a terres catalanes en motiu de la inauguració d’un museu en honor del president Irla a Sant Feliu de Guíxols, ja que ella és familiar directe del que fou el president de la Generalitat a l’exili després de la maleïa guerra civil (per part de la família adoptiva). Una història més de la vida, però aquesta és molt meva, una història que és part de mi. I dono les gràcies de haver pogut viure aquest jorn i veure’ls de nou....Un petó ben fort per ells i per tots aquells a qui les vicissituds de la vida ha separat!