Perquè l'olor de l'aufàbrega impregni de llibertat tots els Països Catalans! Joan Maragall, 1897, L'aufàbrega Aquesta mata olorosa de la nit de Sant Joan llença flaira, silenciosa, entremig de la bravada de la nit incendiada per tants focs que s van alçant. Entremig dels nuvols roigs, el cel blau i les estrelles; entremig dels crits de goig, remoreig de fontanelles, i entre l baf esbojarrant, una flaira s va escampant fresca, suau i candorosa: les aufabregues la fan: són les mates oloroses de la nit de Sant Joan. Donzelles enamorades d'un nuvi esdevenidor, escabelleu les aufabregues perquè facin més olor. L'aufabrega escabellada és un encenser violent que al llençar la flaira enlaire augmenta l'encantament. Quina olor més fresca i forta, ara que ls focs ja sen van! Sant Joan, obriu la porta pe
Què ha passat a Hondures, un dels països més pobres de l’Amèrica Llatina? Amb quin dret un quants militars han passat per alt la voluntat democràtica del poble, que va escollir el president Zelaya com al seu mandatari? Per què tanta ambició, per què fer callar la voluntat del poble? Interessos econòmics, com no! I malgrat que la comunitat internacional es queixi, ningú fa res. I tots els projectes, per bé que embrionaris i a vegades no suficientment ambiciosos, per millorar l’estat de pobresa de molta gent, especialment de les dones que malden per guanyar-se la vida malgrat els cacics que els hi fan la vida gairebé impossible, de què se’n faran? Preguntes i més preguntes, que em temo que tindran, per desgràcia, una resposta ben trista. Però mentre hi ha vida hi ha esperança, i espero de tot cor que ben aviat aquest cop d’estat sigui història... 
Comentaris