Raono

Sí, raono i enraono. Però de tant raonar, l’enraonar es queda sense raons. Voltes i més voltes a la ment, sovint plena de pensament indecents o poc escaients. I què em queda, per discutir-los: doncs buscar raons i més raons, sota les pedres, sota els estels, sota els llençols. Però intent fútil, les raons no entenen de raons; i les raons, per discutir a les contrincants fan enraonar mots sense raons. Vols més raons per entendre les raons? ;-)
(Li dono gràcies a la febre per fer-me enraonar de les raons!)

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

"Hivern", un poema de Miquel Martí i Pol

"Un sonet per a tu" de Miquel Martí i Pol

Un poema de Joan Margall, "L'aufàbrega"