Tot caminant arribem al riu, davant del Douro, a on aprofitem per fer un vermut, com no, amb vi, tot contemplant els vianants passar. Però l’hora de marxar ja s’acosta i decidim anar a dinar en un restaurant un xic allunyat del centre, a on hi ha molta gent oriünda i per un mòdic preu, fem un molt bon dinar. Un dels plats que no manquen a la carta és l’arròs de frango (arròs de pollastre), però no en mengem. Per postres aprofito per engolir formatge amb codony, bastant típic de la zona. Per fer la digestió, retornem cap al hostel a recollir les maletes. De camí fem unes últimes compres: en aquest cas comprem una menja dolça típica, el pastís de nata (que en realitat és de crema) ( http://ca.wikipedia.org/wiki/Past%C3%A9is_de_nata ) : “ Els pastéis de nata (pastissets de crema) són unes tartetes farcides d'una mena de crema catalana , molt típics de la cuina portuguesa i una de les seves especialitats més conegudes internacionalment. Són originaris de Santa Maria de B
Quan vaig estar a Alemanya i vaig assistir al concert de Pau Alabajos, ho vaig fer acompanyada de gent nativa del país. I sorprenentment, molts d’ells coneixien les cançons d’aquest genial cantautor valencià. La gent present a la sala eren estudiants de català de la universitat. Allí, s’imparteixen llengües romàniques, entre les quals, el castellà i el català. Amb una noia vaig tenir al plaer de comunicar-m’hi amb la meva llengua materna, i ella encantada, tant o més que jo. Omple de joia saber que hi ha gent que respecte i vol saber de la nostra cultura, mentre que altra gent que la té a tocar la menysprea sovint. Tota una experiència nova, totalment gratificant i que em va fer sentir més orgullosa que mai de la meva llengua i la meva cultura!
Comentaris