Alemanya (I)

La setmana passada vaig tenir la sort de poder viatjar al país germànic. Allí, la primera parada fou la bella ciutat de Heidelberg. Només d’arribar, a part d’un vent força fred, l’imponent i majestuós castell fou qui ens donà la benvinguda. Després d’un dinar típic del lloc, acompanyat per una bona dosi de cervesa autòctona, passejada als voltants del riu Neckar travessant els seus ponts preciosos, improvisats assistents a una manifestació universitària, i per finir la tarda, passejada en el que diuen que és el més bell camí d’Europa, el camí dels filòsofs (Philosophers’weg). Realment no sé si és el més bell d’Europa, però a fe que segur que n’és un dels més bonics. Immensos arbres foren els silenciosos espectadors de les nostres bromes i rialles, de les nostres confidències i silencis. I quan el dia ja dequeia, sopar i una birreta en un bar abans d’anar a descansar. El segon dia també el vam passar a la mateixa ciutat de Heidelberg. Vam aprofitar el matí per pujar al castell, perdre’ns pels seus grandiosos i ben cuidats jardins, deixant que el sol ens escalfés la nostra freda pell. I després de dinar, xàfec, però que no fou impediment per pujar amb funicular al punt més alt de la ciutat i fer una nova passejada pel bosc mig encantat que hi ha allí. Finalment, amb el cansament acumulat, sopar, copa i a dormir!

(La foto és de l’inici del camí dels filòsofs)