Perquè l'olor de l'aufàbrega impregni de llibertat tots els Països Catalans! Joan Maragall, 1897, L'aufàbrega Aquesta mata olorosa de la nit de Sant Joan llença flaira, silenciosa, entremig de la bravada de la nit incendiada per tants focs que s van alçant. Entremig dels nuvols roigs, el cel blau i les estrelles; entremig dels crits de goig, remoreig de fontanelles, i entre l baf esbojarrant, una flaira s va escampant fresca, suau i candorosa: les aufabregues la fan: són les mates oloroses de la nit de Sant Joan. Donzelles enamorades d'un nuvi esdevenidor, escabelleu les aufabregues perquè facin més olor. L'aufabrega escabellada és un encenser violent que al llençar la flaira enlaire augmenta l'encantament. Quina olor més fresca i forta, ara que ls focs ja sen van! Sant Joan, obriu la porta pe
Avui o ahir, depèn del lloc del planeta a on es miri, fa 40 anys que l’home va arribar a la lluna, la nostra estimada lluna tant lligada a la màgia i a les marees. Per la televisió s’han vist les imatges de Neil Amstrong trepitjant el que suposadament era el terra lunar. Malgrat que han passat moltíssims anys i molta controvèrsia, encara avui hi ha qui es pregunta si aquelles imatges són reals o bé van ser una invenció del govern nord-americà del moment per tal de guanyar la cursa espacial als russos. Una mica sospitós veure que la bandera de barres i estrelles es movia, com si hi hagués vent... Però malgrat sigui o no una farsa (ens en fan empassar tantes al cap i a la fi!), sí que va ser un punt d’inflexió en la carrera espacial i en la història de la humanitat. En motiu d’aquest aniversari, també estan sorgint informacions sobre la possibilitat que l’espècie humana es vagi a instal·lar a la lluna. I em pregunto a qui s’hi enviarà? Als rics o als pobres que fan tanta nosa a tants governs? D’aquí a uns anyets potser tindrem la resposta... 
Comentaris