Perquè l'olor de l'aufàbrega impregni de llibertat tots els Països Catalans! Joan Maragall, 1897, L'aufàbrega Aquesta mata olorosa de la nit de Sant Joan llença flaira, silenciosa, entremig de la bravada de la nit incendiada per tants focs que s van alçant. Entremig dels nuvols roigs, el cel blau i les estrelles; entremig dels crits de goig, remoreig de fontanelles, i entre l baf esbojarrant, una flaira s va escampant fresca, suau i candorosa: les aufabregues la fan: són les mates oloroses de la nit de Sant Joan. Donzelles enamorades d'un nuvi esdevenidor, escabelleu les aufabregues perquè facin més olor. L'aufabrega escabellada és un encenser violent que al llençar la flaira enlaire augmenta l'encantament. Quina olor més fresca i forta, ara que ls focs ja sen van! Sant Joan, obriu la porta pe
Aquest és el nom d’un llibre de Frédéric Brun, el primer relat d’aquest autor, i amb el qual va aconseguir el premi Goncourt a la primera novel·la d’un autor.. És una història verídica que conta la història de la mare de Brun, tancada en un camp de concentració, el d’Auschwitz. 50 anys més tard, Perla, d’origen polonès i jueu, mor, enduent-se amb ella els records de la seva tràgica joventut. Tot i intentar fer vida normal, Perla mai es va recuperar del que havia viscut en el camp de concentració. Un llibre totalment recomanable, ple de tendresa que escruta els lligams entre mare i fill, alhora que l’autor es prepara per a ser pare per a primera vegada. Un llibre que fa posar la pell de gallina, i més quan el protagonista visita personalment les instal·lacions a on la seva mare va ser tancada. Un llibre que serveix per recordar, dissortadament, un passat terrible que mai més s’hauria de tornar a repetir.
Comentaris