Perquè l'olor de l'aufàbrega impregni de llibertat tots els Països Catalans! Joan Maragall, 1897, L'aufàbrega Aquesta mata olorosa de la nit de Sant Joan llença flaira, silenciosa, entremig de la bravada de la nit incendiada per tants focs que s van alçant. Entremig dels nuvols roigs, el cel blau i les estrelles; entremig dels crits de goig, remoreig de fontanelles, i entre l baf esbojarrant, una flaira s va escampant fresca, suau i candorosa: les aufabregues la fan: són les mates oloroses de la nit de Sant Joan. Donzelles enamorades d'un nuvi esdevenidor, escabelleu les aufabregues perquè facin més olor. L'aufabrega escabellada és un encenser violent que al llençar la flaira enlaire augmenta l'encantament. Quina olor més fresca i forta, ara que ls focs ja sen van! Sant Joan, obriu la porta pe...
Girona s’ha omplert d’olors i de colors. Olors i colors de menges d’arreu del planeta. Des del Marroc, fins a Xile, passant per Colòmbia, l’Índia, Argentina, el Tíbet o l’estat jueu, entre d’altres. Tot un món de cultures per conèixer, per degustar, per demostrar que al cap i a la fi tots formem part de la mare terra i que tots podem aprendre i gaudir uns dels altres. Prop de la catedral imponent, un escenari únic per gaudir de la gastronomia, del bon ambient i de la companyonia, a més de l’agradable (per bé que a vegades fresca) temperatura de les nits a la ciutat dels quatre rius. Quin bon regust de boca! 
Comentaris