Tot caminant arribem al riu, davant del Douro, a on aprofitem per fer un vermut, com no, amb vi, tot contemplant els vianants passar. Però l’hora de marxar ja s’acosta i decidim anar a dinar en un restaurant un xic allunyat del centre, a on hi ha molta gent oriünda i per un mòdic preu, fem un molt bon dinar. Un dels plats que no manquen a la carta és l’arròs de frango (arròs de pollastre), però no en mengem. Per postres aprofito per engolir formatge amb codony, bastant típic de la zona. Per fer la digestió, retornem cap al hostel a recollir les maletes. De camí fem unes últimes compres: en aquest cas comprem una menja dolça típica, el pastís de nata (que en realitat és de crema) ( http://ca.wikipedia.org/wiki/Past%C3%A9is_de_nata ) : “ Els pastéis de nata (pastissets de crema) són unes tartetes farcides d'una mena de crema catalana , molt típics de la cuina portuguesa i una de les seves especialitats més conegudes internacionalment. Són originaris de Santa Maria de B
Girona s’ha omplert d’olors i de colors. Olors i colors de menges d’arreu del planeta. Des del Marroc, fins a Xile, passant per Colòmbia, l’Índia, Argentina, el Tíbet o l’estat jueu, entre d’altres. Tot un món de cultures per conèixer, per degustar, per demostrar que al cap i a la fi tots formem part de la mare terra i que tots podem aprendre i gaudir uns dels altres. Prop de la catedral imponent, un escenari únic per gaudir de la gastronomia, del bon ambient i de la companyonia, a més de l’agradable (per bé que a vegades fresca) temperatura de les nits a la ciutat dels quatre rius. Quin bon regust de boca! 
Comentaris