Instants del temps

Som instants del temps. Efímers. Avui hi som i demà ja no. Vivim preocupats en el demà i sovint no valorem suficient el dia a dia. I els que marxen deixen un buit que fa replantejar-se moltes coses. Com un estel fugaç estem de pas en aquest món, sovint bonic, sovint trist, sovint podrit, sovint feliç. Tota un amalgama de sensacions i sentiments barrejats. Buidor i alegria. Sensacions contraposades, antagòniques se succeeixen, talment espurnes transportadores de sentiments. I nosaltres, en el fons, no som res més que instants dels temps que ens trobem, xoquem, a vegades sabem a on anem i altres no, per desgràcia també ens odiem i ens estimem...

http://www.youtube.com/watch?v=3gIWYfKNsw8
http://www.youtube.com/watch?v=ySe9h_aJYHI

Comentaris

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

"Hivern", un poema de Miquel Martí i Pol

Imatge
Hivern Estimo la quietud dels jardins i les mans inflades i vermelles dels manobres. Estimo la tendresa de la pluja i el pas insegur dels vells damunt la neu. Estimo els arbres amb dibuixos de gebre i la quietud dels capvespres vora l'estufa. Estimo les nits inacabables i la gent que s'apressa sortint del cinema. L'hivern no és trist: És una mica malenconiós, d'una malenconia blanca i molt íntima. L'hivern no és el fred i la neu: és un oblidar la preponderància del verd, un recomençar sempre esperançat. L'hivern no és els dies de boira: és una rara flexibilitat de la llum damunt les coses. L'hivern és el silenci, és el poble en silenci, és el silenci de les cases i el de les cambres i el de la gent que mira, rera els vidres, com la neu unifica els horitzons i ho torna tot colpidorament pròxim i assequible
Més informació

Sud est asiàtic 2017: dia 6, tercer dia de visita al Parc Nacional de Mulu (Malàisia) (14 d’agost de 2017) (IX)

Imatge
Els  mormoòpids  viuen a Centreamèrica i Sud-amèrica. Es caracteritzen per la presència d'una làmina labial, en lloc de la làmina nasal típica de la majoria d'espècies de ratpenat. En algunes espècies, les membranes alars s'uneixen per sobre l'esquena de l'animal, fent que sembli calb. La cua només es projecta una curta distància més enllà de la membrana que s'estén entre les potes posteriors. Nien en coves i túnels, en enormes colònies que poden incloure centenars de milers d'individus, i produeixen prou  guano per permetre'n l'explotació comercial. Com que viuen en regions tropicals, no hibernen. Els  mistacínids  són dues espècies  endèmiques  de  Nova Zelanda  bastant atípiques. Passen gran part del temps a terra, en lloc de volar i tenen la capacitat única de plegar les ales quan no les utilitzen. També tenen una projecció en algunes urpes que els ajuda a excavar i escalar. Són omnívors que s'alimenten de fruita i carronya, així com d&
Més informació

Jordània, dia 7: visita a Amman i Jarash ( 3 de gener de 2018) (VII)

Imatge
Els ammonites a la Bíblia Segons el  Gènesi , els ammonites són els descendents de  Benammí  (també conegut com a  Ammí  o  Ammon ), un dels fills de  Lot , nebot d' Abraham , nascut d'una relació incestuosa amb la seva pròpia filla petita. El Gènesi els considera parents propers dels  israelites  (descendents de  Jacob ), dels  edomites  (descendents d' Esaú ) i encara més dels  moabites  (descendents de  Moab ). La tribu dels ammonites va exterminar els zamzunminis (zuzim o zamzummim) i es va establir als seus territoris, al nord de  Moab  i a l'est del  riu Jordà . Segons l' Èxode , els  israelites  van trobar a la seva arribada a  Canaan  el Regne de  Sihon  com a dominador de  Gilead , el país a l'est del  riu Jordà , ja que aquest havia expulsat els ammonites del seu territori. L'exèrcit  hebreu , comandat per  Josuè , va demanar creuar el seu territori, però no els hi fou permès; aleshores, foren  exclosos de la Congregació del senyor durant
Més informació