Perquè l'olor de l'aufàbrega impregni de llibertat tots els Països Catalans! Joan Maragall, 1897, L'aufàbrega Aquesta mata olorosa de la nit de Sant Joan llença flaira, silenciosa, entremig de la bravada de la nit incendiada per tants focs que s van alçant. Entremig dels nuvols roigs, el cel blau i les estrelles; entremig dels crits de goig, remoreig de fontanelles, i entre l baf esbojarrant, una flaira s va escampant fresca, suau i candorosa: les aufabregues la fan: són les mates oloroses de la nit de Sant Joan. Donzelles enamorades d'un nuvi esdevenidor, escabelleu les aufabregues perquè facin més olor. L'aufabrega escabellada és un encenser violent que al llençar la flaira enlaire augmenta l'encantament. Quina olor més fresca i forta, ara que ls focs ja sen van! Sant Joan, obriu la porta pe...
Aquests dies han aparegut dues notícies als mitjans de comunicació. Esgarrifoses i gairebé idèntiques. La violació per part de menors de nenes/noies. Fins a quin nivell de vilesa ha arribat la humanitat? Malauradament aquests fets ocorren diàriament arreu del planeta, malgrat que són sistemàticament silenciats per la por a les represàlies per part de les víctimes. La peça clau, a parer meu, en tot això, però, té un nom: educació. Un home no pot disposar del cos d’una dona quan tingui un impuls de fer-ho o bé li vingui de gust. I viceversa. I encara és més esgarrifós quan es tracta de persones a les quals se’ls està formant la personalitat. Responsabilitat de totes i tots fer que els infants esdevinguin persones i no monstres. A on ens està portant el model de societat? A ser més individualistes que mai? A voler fer el que ens passi pel pap en cada moment sense respectar a res ni a ningú? Si no ho fem nosaltres, no baixarà pas cap nau espacial (o potser sí, qui sap!) a arreglar els nostres problemes. Està perfectament al nostre abast compartir i educar per evitar que aberracions com aquesta tornin a succeir.... O almenys així ho crec i així ho espero... 
Comentaris