Educació

Aquests dies han aparegut dues notícies als mitjans de comunicació. Esgarrifoses i gairebé idèntiques. La violació per part de menors de nenes/noies. Fins a quin nivell de vilesa ha arribat la humanitat? Malauradament aquests fets ocorren diàriament arreu del planeta, malgrat que són sistemàticament silenciats per la por a les represàlies per part de les víctimes. La peça clau, a parer meu, en tot això, però, té un nom: educació. Un home no pot disposar del cos d’una dona quan tingui un impuls de fer-ho o bé li vingui de gust. I viceversa. I encara és més esgarrifós quan es tracta de persones a les quals se’ls està formant la personalitat. Responsabilitat de totes i tots fer que els infants esdevinguin persones i no monstres. A on ens està portant el model de societat? A ser més individualistes que mai? A voler fer el que ens passi pel pap en cada moment sense respectar a res ni a ningú? Si no ho fem nosaltres, no baixarà pas cap nau espacial (o potser sí, qui sap!) a arreglar els nostres problemes. Està perfectament al nostre abast compartir i educar per evitar que aberracions com aquesta tornin a succeir.... O almenys així ho crec i així ho espero...

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

"Hivern", un poema de Miquel Martí i Pol

Un poema de Joan Margall, "L'aufàbrega"

"Un sonet per a tu" de Miquel Martí i Pol