Perquè l'olor de l'aufàbrega impregni de llibertat tots els Països Catalans! Joan Maragall, 1897, L'aufàbrega Aquesta mata olorosa de la nit de Sant Joan llença flaira, silenciosa, entremig de la bravada de la nit incendiada per tants focs que s van alçant. Entremig dels nuvols roigs, el cel blau i les estrelles; entremig dels crits de goig, remoreig de fontanelles, i entre l baf esbojarrant, una flaira s va escampant fresca, suau i candorosa: les aufabregues la fan: són les mates oloroses de la nit de Sant Joan. Donzelles enamorades d'un nuvi esdevenidor, escabelleu les aufabregues perquè facin més olor. L'aufabrega escabellada és un encenser violent que al llençar la flaira enlaire augmenta l'encantament. Quina olor més fresca i forta, ara que ls focs ja sen van! Sant Joan, obriu la porta pe
Recentment a Barcelona hi va haver una sèrie de curses de braus i unes quantes persones al voltant de la plaça. Per una banda, els que anaven a veure aquest lamentable espectacle i per altra, els detractors de tant salvatge festa. I aquesta escena que es repeteix sobretot a l’estiu i també en altres indrets de Catalunya, no només a la gran capital. Per mi, sincerament, és molt trist veure com el sofriment d’una bèstia indefensa es converteix en motiu de gaudi per a certes persones. I se’m regira l’estómac cada vegada que veig un animal ensangonat desplomar-se sense més ni més, mentre uns quants aplaudeixen a l’autor de la tortura. Una festa que no té res a veure ni amb cultura ni amb res més que no sigui la paraula tortura. Espero que ben aviat, i ja d’una vegada per totes, el Parlament de Catalunya legisli una llei contra aquesta aberració i les places de braus es converteixin en centres de cultura i no de tortura. 
Comentaris