Perquè l'olor de l'aufàbrega impregni de llibertat tots els Països Catalans! Joan Maragall, 1897, L'aufàbrega Aquesta mata olorosa de la nit de Sant Joan llença flaira, silenciosa, entremig de la bravada de la nit incendiada per tants focs que s van alçant. Entremig dels nuvols roigs, el cel blau i les estrelles; entremig dels crits de goig, remoreig de fontanelles, i entre l baf esbojarrant, una flaira s va escampant fresca, suau i candorosa: les aufabregues la fan: són les mates oloroses de la nit de Sant Joan. Donzelles enamorades d'un nuvi esdevenidor, escabelleu les aufabregues perquè facin més olor. L'aufabrega escabellada és un encenser violent que al llençar la flaira enlaire augmenta l'encantament. Quina olor més fresca i forta, ara que ls focs ja sen van! Sant Joan, obriu la porta pe
Quan vaig estar a Alemanya i vaig assistir al concert de Pau Alabajos, ho vaig fer acompanyada de gent nativa del país. I sorprenentment, molts d’ells coneixien les cançons d’aquest genial cantautor valencià. La gent present a la sala eren estudiants de català de la universitat. Allí, s’imparteixen llengües romàniques, entre les quals, el castellà i el català. Amb una noia vaig tenir al plaer de comunicar-m’hi amb la meva llengua materna, i ella encantada, tant o més que jo. Omple de joia saber que hi ha gent que respecte i vol saber de la nostra cultura, mentre que altra gent que la té a tocar la menysprea sovint. Tota una experiència nova, totalment gratificant i que em va fer sentir més orgullosa que mai de la meva llengua i la meva cultura!
Comentaris