Visions de patge

El dilluns a la nit vaig tornar a tenir la sort de poder-me disfressar de patge reial i observar el meu voltant. Ulls d’infants espantats, d’altres que entreguen el seu més preuat tresor (el xumet!) als reis. Mans tremoloses en tocar les mans dels mags, veus entretallades i tímides (i d’altres no tant!) que expliquen a Ses Majestats quins regals volen. Ulls plens de sorpresa i il·lusió. Però enmig d’aquestes emocions, d’altres situacions que arriben ben endins. Un parell d’infants amb paràlisi cerebral asseguts a la falda dels reis, mirant atònits al seu voltant, més il·lusionats i feliços els pares i familiars que els fills. Disminuïts psíquics que s’abracen amb frenesí als Reis. I una veu d’una senyora que comenta que es ve a acomiadar dels mags d’Orient perquè pressent que la vida se li esgota. Una nit de sentiments, de sensacions, d’emoció. I de màgia. Una nit per valorar i estimar encara més la vida.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

"Hivern", un poema de Miquel Martí i Pol

Una rondalla popular valenciana: el jove que volia córrer món i fer fortuna

“Jo soc aquell que va matar Franco”, de Joan-Lluís Lluís