Sardanes

Dissabte passat al matí; el salvatge vent m’impedeix anar al meu poble i em quedo a Girona. Decideixo anar a passejar, quan una visió em fa parar la música que m’acompanya a l'mp3. En una plaça, un grup de gent està ensenyant a un altre grup a ballar sardanes. Són gent de diverses edats, amb un reproductor i un parell de senzills altaveus, tot coronat amb la senyera. M’emociono i em vénen ganes d’afegir-m’hi, però la vergonya (maleïda ella!) m’ho impedeix. Però per dintre tinc la petita alegria de saber que la cultura encara és viva i que hi ha gent que dedica part del seu temps a transmetre-la a les següents generacions i als nouvinguts. Un fort brindis per la sardana, la dansa més bella de totes les danses que es fan i es desfan!

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

"Hivern", un poema de Miquel Martí i Pol

Una rondalla popular valenciana: el jove que volia córrer món i fer fortuna

“Jo soc aquell que va matar Franco”, de Joan-Lluís Lluís