Tot caminant arribem al riu, davant del Douro, a on aprofitem per fer un vermut, com no, amb vi, tot contemplant els vianants passar. Però l’hora de marxar ja s’acosta i decidim anar a dinar en un restaurant un xic allunyat del centre, a on hi ha molta gent oriünda i per un mòdic preu, fem un molt bon dinar. Un dels plats que no manquen a la carta és l’arròs de frango (arròs de pollastre), però no en mengem. Per postres aprofito per engolir formatge amb codony, bastant típic de la zona. Per fer la digestió, retornem cap al hostel a recollir les maletes. De camí fem unes últimes compres: en aquest cas comprem una menja dolça típica, el pastís de nata (que en realitat és de crema) ( http://ca.wikipedia.org/wiki/Past%C3%A9is_de_nata ) : “ Els pastéis de nata (pastissets de crema) són unes tartetes farcides d'una mena de crema catalana , molt típics de la cuina portuguesa i una de les seves especialitats més conegudes internacionalment. Són originaris de Santa Maria de B
Avui és dia de nous propòsits. Deixar endarrere les pors i les tristeses (que per molt dolentes que siguin a vegades, també són una font d’aprenentatge) per donar pas a nous dies per compartir, per sortir, per amarar-se del voltant. Poder contemplar la lluna, sentir l’escalfor del sol, gaudir d’aquests petits però alhora immensos plaers. Deixar endarrere les ràbies i les emprenyades i convertir-les en somriures i projectes. I el propòsit que cada nou jorn d’aquest any recent encetat sigui un pas (encara que sigui petit, que sigui ferm) cap a la pau, cap a la solidaritat i cap a la llibertat de les persones i dels pobles!
Comentaris