Perquè l'olor de l'aufàbrega impregni de llibertat tots els Països Catalans! Joan Maragall, 1897, L'aufàbrega Aquesta mata olorosa de la nit de Sant Joan llença flaira, silenciosa, entremig de la bravada de la nit incendiada per tants focs que s van alçant. Entremig dels nuvols roigs, el cel blau i les estrelles; entremig dels crits de goig, remoreig de fontanelles, i entre l baf esbojarrant, una flaira s va escampant fresca, suau i candorosa: les aufabregues la fan: són les mates oloroses de la nit de Sant Joan. Donzelles enamorades d'un nuvi esdevenidor, escabelleu les aufabregues perquè facin més olor. L'aufabrega escabellada és un encenser violent que al llençar la flaira enlaire augmenta l'encantament. Quina olor més fresca i forta, ara que ls focs ja sen van! Sant Joan, obriu la porta pe...
Divendres passat, amb l’any recent encetat, morí Ermengol Passola. Reconec la meva ignorància sobre aquest personatge fins fa uns mesos, quan Òmnium cultural li va retre un homenatge a l’Ateneu Barcelonès i més recentment, amb una fantàstica entrevista al setmanari Presència. Ermengol Passola ha estat un gran defensor de la llibertat de Catalunya. Nascut a la plaça de Sant Jaume va veure el president Macià proclamar la República des del balcó de la Generalitat. Fundador de la discogràfica Edigsa va promocionar artistes de la talla de Lluís Llach o Maria del Mar Bonet. Passola es definia en la citada entrevista com a únicament català, mai espanyol. I també definia que no som una nació per covardia. I té tota la raó. Ens ha abandonat un dels grans, però de nou el seu llegat perviu entre nosaltres. Com tant altres, Ermengol Passola, gràcies per ensenyar-nos a estimar el país. El millor homenatge, la victòria!
Comentaris