Perquè l'olor de l'aufàbrega impregni de llibertat tots els Països Catalans! Joan Maragall, 1897, L'aufàbrega Aquesta mata olorosa de la nit de Sant Joan llença flaira, silenciosa, entremig de la bravada de la nit incendiada per tants focs que s van alçant. Entremig dels nuvols roigs, el cel blau i les estrelles; entremig dels crits de goig, remoreig de fontanelles, i entre l baf esbojarrant, una flaira s va escampant fresca, suau i candorosa: les aufabregues la fan: són les mates oloroses de la nit de Sant Joan. Donzelles enamorades d'un nuvi esdevenidor, escabelleu les aufabregues perquè facin més olor. L'aufabrega escabellada és un encenser violent que al llençar la flaira enlaire augmenta l'encantament. Quina olor més fresca i forta, ara que ls focs ja sen van! Sant Joan, obriu la porta pe...
Dilluns al matí agafaré un avió cap a la capitat de la veïna França, aquest cop, per anar de congrés tres dies. Tinc ganes de tornar a passejar per Montmartre (sobretot!), veure de nou la torre Eiffel o descobrir per primer cop Versalles! Espero no passar molta fred i redescobrir la màgia que s’amaga a tota la “cité de l’amour”. Fins a la tornada!
Comentaris