Gaza

Fràgil auto al foc a la franja de Gaza. I milers de famílies destrossades, infants orfes i mutilats. I patètiques les imatges d’un joves israelians que per divertir-se anaven a observar com tiraven míssils contra aquest territori palestí. Fins a quin punt hem arribat que el dolor d’altri es converteixi en gaudi d’alguns? Se’m van remoure les tripes. Com la mort o la destrucció poden provocar rialles, per molt que no comparteixin ideals?
Fins a quin punt hem arribat, que enlloc de persones (ni sé ni com qualificar-ho) som bèsties sense cor?. Només queda desitjar que s’aturi del tot aquesta barbàries, i que els infants enlloc de recollir bales per jugar, puguin recollir flors...

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

"Hivern", un poema de Miquel Martí i Pol

Un poema de Joan Margall, "L'aufàbrega"

"Un sonet per a tu" de Miquel Martí i Pol