E@mail (un petit conte)

Jana!
Com va per Roma? Ja queda poc més d’un mes d’Erasmus, no? Et trobo molt a faltar, ja ho saps! Sort n’hi ha d’aquest invent que és Internet! Ha passat alguna cosa més entre tu i en Roberto? Tia, que està boníssim! Quan vaig venir fins i tot a mi em queia la bava... Si no t’afanyes vindré jo i m’hi llenço de cap, eh! És broma! Bé, a part de saber com estaves, et volia explicar una coseta... Recordes que en els últims e-mails et vaig dir que havia quedat amb l’Arnau, aquell noi que ve a classe amb mi? Doncs divendres passat vam anar a prendre una birra i tornant cap a casa em va agafar la mà i em va fer un petó... I dissabte vam tornar a quedar i la cosa ja va anar a més, tu ja m’entens... Però quan era el moment de pujar al pis el vaig tallar. Pobre, quina cara que va fer... Li vaig donar l’excusa que l’endemà treballava i que si pujava no dormiria gaire i llavors no rendiria... (que dolenta que sóc a vegades, eh!). La veritat, però, és que em moria de ganes que pugés i acabéssim sobre el matalàs o sobre el sofà. Ja t’imagino la cara, et deus preguntar perquè no ho vaig fer, tant que m’agrada aquest noi... Doncs, Jana, no ho he dit a ningú... però des de fa tres setmanes tinc un enorme gra al cul i amb frec dels pantalons no se m’acaba de curar i em fa vergonya que ell me’l vegi... Ja ho sé, sóc una fava, però una té el seu pudor, jeje. Ho he provat tot, a l’herboristeria i a la farmàcia ja estan farts de veure’m demanar remeis pels grans dia sí i dia també, el Google ja no és capaç de donar-me més respostes a la meva preocupació dèrmica i jo només tinc ganes que em marxi per poder anar ben de gust al llit amb l’Arnau! Jana! Ajuda’m, què puc fer perquè em marxi el maleït gra al cul?
T’estimo molt!
Mercè
PD: I si m’hi poso maquillatge? És molt esbojarrat?