Perquè l'olor de l'aufàbrega impregni de llibertat tots els Països Catalans! Joan Maragall, 1897, L'aufàbrega Aquesta mata olorosa de la nit de Sant Joan llença flaira, silenciosa, entremig de la bravada de la nit incendiada per tants focs que s van alçant. Entremig dels nuvols roigs, el cel blau i les estrelles; entremig dels crits de goig, remoreig de fontanelles, i entre l baf esbojarrant, una flaira s va escampant fresca, suau i candorosa: les aufabregues la fan: són les mates oloroses de la nit de Sant Joan. Donzelles enamorades d'un nuvi esdevenidor, escabelleu les aufabregues perquè facin més olor. L'aufabrega escabellada és un encenser violent que al llençar la flaira enlaire augmenta l'encantament. Quina olor més fresca i forta, ara que ls focs ja sen van! Sant Joan, obriu la porta pe
Aquests dies, mirant a la caixa tonta, m’he fet un bon fart de riure amb debats inútils que parlen de la vestimenta o l’estil de tal personatge o tal altre, sobretot els polítics. Diners públics malgastats en parlar de tonteries. A les persones se les hauria de valorar per la seva feina, no per la seva imatge. I si tota aquesta saliva o tinta gastades en tals foteses s’haguessin dedicat a fomentar debats constructius pel bastiment d’una nova societat, començaríem a demostrar que som un poble madur, no una societat carrinclona, amagada sobre una cortina de fum, que únicament alimenta el capitalisme salvatge. Debats entorns de nous models de societat, d’economia, d’ecologia. I no debats sobre si les sabates de fulanito o menguanito són roses o verds! Avui és un d’aquells dies que necessito desfogar-me ;-) .
Comentaris