Perquè l'olor de l'aufàbrega impregni de llibertat tots els Països Catalans! Joan Maragall, 1897, L'aufàbrega Aquesta mata olorosa de la nit de Sant Joan llença flaira, silenciosa, entremig de la bravada de la nit incendiada per tants focs que s van alçant. Entremig dels nuvols roigs, el cel blau i les estrelles; entremig dels crits de goig, remoreig de fontanelles, i entre l baf esbojarrant, una flaira s va escampant fresca, suau i candorosa: les aufabregues la fan: són les mates oloroses de la nit de Sant Joan. Donzelles enamorades d'un nuvi esdevenidor, escabelleu les aufabregues perquè facin més olor. L'aufabrega escabellada és un encenser violent que al llençar la flaira enlaire augmenta l'encantament. Quina olor més fresca i forta, ara que ls focs ja sen van! Sant Joan, obriu la porta pe...
Ahir vaig tenir la sort de poder assistir a la Mirona de Salt al concert de Cesk Freixas i els Altres Bandais, titulat 5 anys, 1 camí. Em sortirien moltíssimes paraules per a definir tot el que vaig sentir, però per resumir-ho amb un podria dir tendresa. Increïbles moments, a on cada lletra, cada acord provocaven un terrabastall d’emocions. Molts col·laboradors com el genial Miquel Gil, Xavi Sarrià, Albert Fibla, el cantant de VerdCel, els Filibusters, i Feliu Ventura. Amb la combinació d’ell i en Cesk l’emoció es va desbordar, sobretot amb la interpretació de la cançó “L’última fada”. La comunió entre el cantautor i el públic va ser total. També hi va haver moments per a la reivindicació, sobretot per la llibertat per en David de Vilafranca, una noia va pintar en un tres i no res un mural reclamant-ne l’absolució. Un concert genial, com feia temps que no gaudia! Tota remoguda per dins per el borboll d’emocions! I que per molts anys hi hagi un camí de lluita vers la llibertat i la solidaritat! 
Comentaris