L'Estellés


Quin gran poeta!

Em posareu
Em posareu entre les mans la creu
o aquell rosari humil, suat, gastat,
d’aquelles hores de tristesa i por,
i la ninguna amenitat. Després

tancareu el taüt. No vull que em vegen...
a l’hora justa vull que a Burjassot,
a la parròquia on em batejaren,
toquen a mort. M’agradaria, encara,

que alguna dona del meu poble isqués
al carrer, inquirint: “¿Que qui s’ha mort?”
i que li donen una breu notícia:

“És el fill del forner, que feia versos.”
Més cultament encara: “És nét major
de Nadalet.” Poseu-me les ulleres.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

"Hivern", un poema de Miquel Martí i Pol

Una rondalla popular valenciana: el jove que volia córrer món i fer fortuna

“Jo soc aquell que va matar Franco”, de Joan-Lluís Lluís