L'Estellés
Quin gran poeta!
Em posareu
Em posareu entre les mans la creu
o aquell rosari humil, suat, gastat,
d’aquelles hores de tristesa i por,
i la ninguna amenitat. Després
tancareu el taüt. No vull que em vegen...
a l’hora justa vull que a Burjassot,
a la parròquia on em batejaren,
toquen a mort. M’agradaria, encara,
que alguna dona del meu poble isqués
al carrer, inquirint: “¿Que qui s’ha mort?”
i que li donen una breu notícia:
“És el fill del forner, que feia versos.”
Més cultament encara: “És nét major
de Nadalet.” Poseu-me les ulleres.
o aquell rosari humil, suat, gastat,
d’aquelles hores de tristesa i por,
i la ninguna amenitat. Després
tancareu el taüt. No vull que em vegen...
a l’hora justa vull que a Burjassot,
a la parròquia on em batejaren,
toquen a mort. M’agradaria, encara,
que alguna dona del meu poble isqués
al carrer, inquirint: “¿Que qui s’ha mort?”
i que li donen una breu notícia:
“És el fill del forner, que feia versos.”
Més cultament encara: “És nét major
de Nadalet.” Poseu-me les ulleres.
Comentaris