Manfred

Fa alguns dies que escolto la cançó Manfred, escrita i interpretada per Joan Isaac (i versionada pel grup Aramateix). Parla d’una història real, de Manfred, un senyor alemany que ho va deixar tot per anar a viure a la Costa da Morte, a Galiza, a on feia escultures arran de costa. Allí vivia, sempre amb el mar com a company. Però el terrible i infaust accident del Prestige va provocar-li una extrema tristesa... Veure morir el que més estimava va fer que deixés de menjar i prendre la medicació fins a fondre’s eternament amb el SEU mar... Deixo escrita la cançó, un gran homenatge a un ésser anònim enamorat de la natura, així com l’enllaç del videoclip
http://www.youtube.com/watch?v=Pek9kSxgSjA
(La foto correspon a una de les escultures que va fer Manfred)




Manfred
(
Joan Isaac)
Novembre obria els seus braços
i tu nu, com cada matí,
cercaves per entre les roques
el rastre del teu paradís.
On són els ocells d'ales blanques,
on és la salvatge remor,
on és la memòria marina
d'escuma i elisi del nord.
I mut contemplant la tragèdia
recordes quan vares fugir
d'aquella Alemanya boirosa
on res no tenia sentit.
Però Manfred què li han fet al mar?
que l'aigua s'ha tenyit de mort,
que arriben a la platja onades de vergonya
que ho embruitexen tot.
Però Manfred que li han fet al mar?
que t'han atravessat el cor
amb llances de misèria
l'atlàntica bellesa que ho inundava tot.
Novembre obria els seus braços
i tu nu, com cada matí,
cercaves per entre les roques
el rastre del teu paradís.
Però qui ha estat capaç de robar-te
un somni de mar infinit,
la vida banyant-se a la platja
i el crit abissal dels dofins.
I diuen les bruixes marines
que et veuen badar pels esculls,
una ombra en tenebres,
vestit de nuesa
i mar de tristesa al teus ulls.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

"Hivern", un poema de Miquel Martí i Pol

Una rondalla popular valenciana: el jove que volia córrer món i fer fortuna

“Jo soc aquell que va matar Franco”, de Joan-Lluís Lluís