Perquè l'olor de l'aufàbrega impregni de llibertat tots els Països Catalans! Joan Maragall, 1897, L'aufàbrega Aquesta mata olorosa de la nit de Sant Joan llença flaira, silenciosa, entremig de la bravada de la nit incendiada per tants focs que s van alçant. Entremig dels nuvols roigs, el cel blau i les estrelles; entremig dels crits de goig, remoreig de fontanelles, i entre l baf esbojarrant, una flaira s va escampant fresca, suau i candorosa: les aufabregues la fan: són les mates oloroses de la nit de Sant Joan. Donzelles enamorades d'un nuvi esdevenidor, escabelleu les aufabregues perquè facin més olor. L'aufabrega escabellada és un encenser violent que al llençar la flaira enlaire augmenta l'encantament. Quina olor més fresca i forta, ara que ls focs ja sen van! Sant Joan, obriu la porta pe
Aquesta setmana he vist la pel·lícula “Che, el argentino”, que relata la vida d’Ernesto Che Guevara. Fa pocs dies també he visualitzat “Diario de motocicleta”, film que narra el viatge que va fer Guevara juntament amb un amic seu en motocicleta pel continent sud-americà; en el transcurs d’aquest viatge, observant les injustícies que hi tenien lloc, va ser quan Ernesto va començar a forjar el seu esperit revolucionari. Tot i que hi ha certes idees de la revolució que em costen d’acceptar, com l’ús de la violència (tot i que a vegades és necessari), em commou les ganes de canviar les coses que van demostrar el Che i companyia, de viure en un món més just i equitatiu per a tothom. Tan de bo aquest esperit encara pervisqui en el continent americà i arreu del planeta, per aconseguir un món més lliure i just. Hasta la victoria siempre! 
Comentaris