Perquè l'olor de l'aufàbrega impregni de llibertat tots els Països Catalans! Joan Maragall, 1897, L'aufàbrega Aquesta mata olorosa de la nit de Sant Joan llença flaira, silenciosa, entremig de la bravada de la nit incendiada per tants focs que s van alçant. Entremig dels nuvols roigs, el cel blau i les estrelles; entremig dels crits de goig, remoreig de fontanelles, i entre l baf esbojarrant, una flaira s va escampant fresca, suau i candorosa: les aufabregues la fan: són les mates oloroses de la nit de Sant Joan. Donzelles enamorades d'un nuvi esdevenidor, escabelleu les aufabregues perquè facin més olor. L'aufabrega escabellada és un encenser violent que al llençar la flaira enlaire augmenta l'encantament. Quina olor més fresca i forta, ara que ls focs ja sen van! Sant Joan, obriu la porta pe...
D’aquí a molt poc començaran els altres Jocs, els Paralímpics. Per mi són el paradigma de la superació, de no encallar-se davant res ni autoplànyer’s Milers d’atletes de gairebé totes les contrades del món viatjaran a Pequín amb la il·lusió com a bandera, la il·lusió de competir i de superar nous reptes, de conèixer nova gent. Veritablement els admiro, als qui han nascut sords o cecs, els qui han perdut alguna part del seu cos en algun accident, etc. Són un mirall per deixar enrere moltes banalitats de la vida quotidiana i aprendre més a viure. I espero de tot cor que el govern xinès no continuï amb la seva política de censura... Que aquests jocs siguin els de la superació i la llibertat!
Comentaris
que los pobres hacen lo que pueden