Els Jocs Paralímpics de Pequín 2008

D’aquí a molt poc començaran els altres Jocs, els Paralímpics. Per mi són el paradigma de la superació, de no encallar-se davant res ni autoplànyer’s Milers d’atletes de gairebé totes les contrades del món viatjaran a Pequín amb la il·lusió com a bandera, la il·lusió de competir i de superar nous reptes, de conèixer nova gent. Veritablement els admiro, als qui han nascut sords o cecs, els qui han perdut alguna part del seu cos en algun accident, etc. Són un mirall per deixar enrere moltes banalitats de la vida quotidiana i aprendre més a viure. I espero de tot cor que el govern xinès no continuï amb la seva política de censura... Que aquests jocs siguin els de la superació i la llibertat!

Comentaris

Anònim ha dit…
eres lo mas jilipollas que hay en el mundo pringi

que los pobres hacen lo que pueden
Anònim ha dit…
lo siento esto lo tenia que haver escrito en otro sitio

Entrades populars d'aquest blog

"Hivern", un poema de Miquel Martí i Pol

Un poema de Joan Margall, "L'aufàbrega"

"Un sonet per a tu" de Miquel Martí i Pol