Perquè l'olor de l'aufàbrega impregni de llibertat tots els Països Catalans! Joan Maragall, 1897, L'aufàbrega Aquesta mata olorosa de la nit de Sant Joan llença flaira, silenciosa, entremig de la bravada de la nit incendiada per tants focs que s van alçant. Entremig dels nuvols roigs, el cel blau i les estrelles; entremig dels crits de goig, remoreig de fontanelles, i entre l baf esbojarrant, una flaira s va escampant fresca, suau i candorosa: les aufabregues la fan: són les mates oloroses de la nit de Sant Joan. Donzelles enamorades d'un nuvi esdevenidor, escabelleu les aufabregues perquè facin més olor. L'aufabrega escabellada és un encenser violent que al llençar la flaira enlaire augmenta l'encantament. Quina olor més fresca i forta, ara que ls focs ja sen van! Sant Joan, obriu la porta pe...
L’estiu esgota els seus últims dies. La calor sufocant a tothora ha deixat pas a un sol impertinent només a les hores centrals del dia. Els carrers, fins fa molt poc gairebé buits d’activitat, ja tornen a omplir-se de cares conegudes de camí cap a la feina. Als vespres, un jerseiet no està de més per evitar els calfreds. L’enyor de les vacances aviat esdevindrà un record, com també els jorns de descans passats a Rodellar i Còrsega, però un dolç record per continuar endavant en els moments de melangia i cansament i esperar que arribin de nou les anhelades vacances...
Comentaris