L'objectiu (un conte)

Pobre d’ella, com pot estar tant enamorada d’un galifardeu que només la vol quan no troba cap altre forat per buidar l’excés de testosterona!? Ella mateixa ben sap que les seves promeses d’amor són tant efímeres com els orgasmes que a vegades no arriben. Tant joveneta però tant plena de decisió. Malgrat les males cares, les cites esperades i mai realitzades, ella espera pacient que li soni el mòbil per convertir en realitat les seves fantasies amb ell. Ha d’aconseguir quelcom d’especial, quelcom únicament dels dos, un vincle que mai el separi d’ell. Ben decidida ja sap com fer del seu anhel més íntim una realitat. Quina deliciosa bestiesa li recorre la seva jove ment! Es repeteix a ella mateixa que mai estimarà ningú com l’estima a ell, mai desitjarà cap altre cos com desitja cada centímetre de la seva pell. Els estudis, que sempre li havien interessat, han desaparegut de les seves preferències per donar pas a uns pensaments monopolitzats per Ell, en majúscules. Dissenya estratègicament el seu pla, ha d’aconseguir uns moments íntims amb ell en els propers 3 dies, seguint el seu calendari íntim, tal i com ha llegit en una revista. Tot i que sap que s’arrisca a un més que segur rebuig, li envia il·lusionada un missatge. 24 h després, veient el seu silenci, hi insisteix. Passen unes quantes hores més i obté resposta. Ell està disposat a anar a berenar amb ella. Es posa uns ajustats texans i una camiseta escotada, alhora que es maquilla una miqueta. Està nerviosa, però quan el veu, les angoixes es transformen en desig. Tot sec, ell li contesta amb monosíl·labs a les preguntes amb veu mel·líflua que ella li va fent per demostrar-li quant li importa. Ell es comença a cansar de tanta parsimònia i li diu si faran allò per la qual cosa han quedat: follar. Ella enrogeix i li diu que quan vulgui. Puja a la moto, li diu el noi, nascut justament dos anys abans que ella, un fet que ella sempre ha cregut com un senyal del destí que els ha d’unir. Obeeix i la porta a un descampat, a on sense gaires preàmbuls i després que ella hagi començat a saciar amb la boca la seva set sexual, la penetra sense miraments, sense procurar pel gaudi d’ella. Extenuat es buida dins la noia i sense gaire més dilació, la retorna al poble. Corrent, ella es tanca a l’habitació amb les cames enlaire. Aquella nit s’adorm pensant que sí, que el seu somni s’ha de fer realitat, que el retindrà per sempre més al seu costat. Transcorren els dies, arriben els dies vermells del mes i veu que no taca les calcetes en els dies previstos. Se somriu a ella mateixa i va a una farmàcia forana del seu barri a comprar una prova d’embaràs. L’endemà al matí se la fa: ha aconseguit el seu objectiu: dóna positiu. Se sent la noia més afortunada del món: tindrà un fill, el millor regal que ell li pot fer, una vida fruit del seu amor, en el món existirà un nou ésser, la combinació d’ell i ella! Més feliç que un gínjol el truca, però ell no li agafa el telèfon. Hi insisteix els següents dies, però no obté cap resposta. Es va repetint a ella mateixa que deu estar enfeinat i que ja la trucarà quan pugui. Finalment, a la setmana li envia un missatge anunciant-li la bona nova. Espera amb delit la resposta, que la vingui a buscar, que li enviï un ram de roses per celebrar tan meravellosa notícia. Al cap de 2 dies rep un SMS: Avorta. Alguna que altra llàgrima se li escapa, però no, no ho farà. Aquest fill o filla farà que sempre el tingui, d’una manera o altre amb ella. Amb el cap ben alt els explica a sons pares que està embarassada... Crits, llàgrimes, drama. La mare no es pot creure que la seva nena, amb 17 anyets, que encara de tant en tant juga amb nines, porti una vida al ventre. Després de l’ensurt inicial li diuen que el més assenyat és avortar, però ella es manté ferma. El tindrà. És la seva vida i no permetrà que mai ningú li tregui el seu regal, el seu amor. A ell potser mai no el tindrà, però feliç com mai, es repeteix a ella mateixa que dintre seu porta la llavor de la seva futura (in)felicitat.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

"Hivern", un poema de Miquel Martí i Pol

Una rondalla popular valenciana: el jove que volia córrer món i fer fortuna

“Jo soc aquell que va matar Franco”, de Joan-Lluís Lluís