Fusell


Fusell

Entremig de revolucions,
Ixo, malauradament, de l’anonimat,
Per uns sóc adulat,
Per altres totalment odiat.

Quin mal he fet d’existir,
Maleït tros de metall que sóc,
Perquè no em desfeu
I amb les meves despulles el món renoveu.

No més un món de trets i desolació,
Convertiu-me en paelles i ornaments,
Per bastir noves llars, noves vides,
Senzillament, un nou demà.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

"Hivern", un poema de Miquel Martí i Pol

Un poema de Joan Margall, "L'aufàbrega"

"Un sonet per a tu" de Miquel Martí i Pol