Perquè l'olor de l'aufàbrega impregni de llibertat tots els Països Catalans! Joan Maragall, 1897, L'aufàbrega Aquesta mata olorosa de la nit de Sant Joan llença flaira, silenciosa, entremig de la bravada de la nit incendiada per tants focs que s van alçant. Entremig dels nuvols roigs, el cel blau i les estrelles; entremig dels crits de goig, remoreig de fontanelles, i entre l baf esbojarrant, una flaira s va escampant fresca, suau i candorosa: les aufabregues la fan: són les mates oloroses de la nit de Sant Joan. Donzelles enamorades d'un nuvi esdevenidor, escabelleu les aufabregues perquè facin més olor. L'aufabrega escabellada és un encenser violent que al llençar la flaira enlaire augmenta l'encantament. Quina olor més fresca i forta, ara que ls focs ja sen van! Sant Joan, obriu la porta pe
Tipa n’estic d’anar amunt i avall, presentant papers per a qualsevol fotesa, perdent hores en cues interminables... Ho aguantes si al final veus que hi ha alguna finalitat, però l’enuig puja galtes amunt quant després de recórrer mitja ciutat per registrar (i com no, pagar!) uns papers, trobes que les oficines de l’administració encara fan horari d’estiu, és a dir, de 9 a 1h, tot i que ja estem a la tardor. Malgrat que les portes marquin que a les tardes està obert, algun pobre treballador que encara roman a l’oficina et diu que hi tornis l’endemà. Enlloc de burocràcia, sovint ens deixem endur per la burrocràcia, sovint inútil i poc ecològica... Necessitava desfogar-me! ;-) 
Comentaris