Perquè l'olor de l'aufàbrega impregni de llibertat tots els Països Catalans! Joan Maragall, 1897, L'aufàbrega Aquesta mata olorosa de la nit de Sant Joan llença flaira, silenciosa, entremig de la bravada de la nit incendiada per tants focs que s van alçant. Entremig dels nuvols roigs, el cel blau i les estrelles; entremig dels crits de goig, remoreig de fontanelles, i entre l baf esbojarrant, una flaira s va escampant fresca, suau i candorosa: les aufabregues la fan: són les mates oloroses de la nit de Sant Joan. Donzelles enamorades d'un nuvi esdevenidor, escabelleu les aufabregues perquè facin més olor. L'aufabrega escabellada és un encenser violent que al llençar la flaira enlaire augmenta l'encantament. Quina olor més fresca i forta, ara que ls focs ja sen van! Sant Joan, obriu la porta pe
El dia 10 al vespre, improvisadament, acabem a les escales de la Catedral de Girona. Òmnium cultural ha preparat un concert del cantautor Cesk Freixas, seguit per una marxa de torxes pel Barri Vell. En silenci, dues files de gent van desfilant amb una torxa encesa a les mans. El recorregut acaba a la plaça del vi, a on es llegeix el manifest de l’onze de setembre d’enguany. Durant tot el recorregut, intensa emoció, entre el silenci la claror de les flames, pèls de punta en veure la gent moure’s pel país, per un nou demà en la llibertat...
Comentaris