Perquè l'olor de l'aufàbrega impregni de llibertat tots els Països Catalans! Joan Maragall, 1897, L'aufàbrega Aquesta mata olorosa de la nit de Sant Joan llença flaira, silenciosa, entremig de la bravada de la nit incendiada per tants focs que s van alçant. Entremig dels nuvols roigs, el cel blau i les estrelles; entremig dels crits de goig, remoreig de fontanelles, i entre l baf esbojarrant, una flaira s va escampant fresca, suau i candorosa: les aufabregues la fan: són les mates oloroses de la nit de Sant Joan. Donzelles enamorades d'un nuvi esdevenidor, escabelleu les aufabregues perquè facin més olor. L'aufabrega escabellada és un encenser violent que al llençar la flaira enlaire augmenta l'encantament. Quina olor més fresca i forta, ara que ls focs ja sen van! Sant Joan, obriu la porta pe
Ràbia m’entrà el diumenge en mirar el TN de TV3 (realment la nostra?) en veure una manifestació pels carrers de Barcelona, organitzada per Ciudadanos amb el recolzament del PP contra la immersió lingüística al nostre país. En quina bombolla viuen aquesta colla de farsants? Pels carrers, sobretot de la Ciutat Comtal, moltes vegades es fa difícil sentir parlar català. I a sobre demanen que l’ensenyament es faci en castellà. Si ho volen així, que vagin a un altre país. Catalunya és terra d’acollida, però també ha de ser un país que conservi la seva cultura i la seva llengua. Si realment fos un país normalitzat a on el català fos la llengua vehicular, no farien falta iniciatives (sí festives però no reivindicatives com ho és actualment) com el Correllengua... I parafrasejant els Boikot, no cal oblidar que “no seas idiota, que ahora el ágila es gaviota...”
Comentaris