Afortunada

Avui, de camí cap a la feina he vist un grup de disminuïts psíquics anant a passejar. La majoria d’ells agafats de la mà, conversant, absorts en el seu món. Però també algun que altre rebel a qui els cuidadors havien de “mimar” una miqueta. I me n’he adonat que en sóc d’afortunada de tenir el que tinc: salut, família, amics amb qui conversar o simplement compartir el temps, una llar, una feina. Però també alhora se m’ha fet més palès que mai que al meu voltant no tot són flors i violes. Hi ha malalts, hi ha injustícies, hi ha drames. I que com a societat, almenys a parer meu, hi ha molt per fer. Avançar vers un futur més digne per a tothom, a on la igualtat i la solidaritat siguin uns dels estendards d’aquest nou camí.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

"Hivern", un poema de Miquel Martí i Pol

Una rondalla popular valenciana: el jove que volia córrer món i fer fortuna

“Jo soc aquell que va matar Franco”, de Joan-Lluís Lluís