Perquè l'olor de l'aufàbrega impregni de llibertat tots els Països Catalans! Joan Maragall, 1897, L'aufàbrega Aquesta mata olorosa de la nit de Sant Joan llença flaira, silenciosa, entremig de la bravada de la nit incendiada per tants focs que s van alçant. Entremig dels nuvols roigs, el cel blau i les estrelles; entremig dels crits de goig, remoreig de fontanelles, i entre l baf esbojarrant, una flaira s va escampant fresca, suau i candorosa: les aufabregues la fan: són les mates oloroses de la nit de Sant Joan. Donzelles enamorades d'un nuvi esdevenidor, escabelleu les aufabregues perquè facin més olor. L'aufabrega escabellada és un encenser violent que al llençar la flaira enlaire augmenta l'encantament. Quina olor més fresca i forta, ara que ls focs ja sen van! Sant Joan, obriu la porta pe
Avui, de camí cap a la feina he vist un grup de disminuïts psíquics anant a passejar. La majoria d’ells agafats de la mà, conversant, absorts en el seu món. Però també algun que altre rebel a qui els cuidadors havien de “mimar” una miqueta. I me n’he adonat que en sóc d’afortunada de tenir el que tinc: salut, família, amics amb qui conversar o simplement compartir el temps, una llar, una feina. Però també alhora se m’ha fet més palès que mai que al meu voltant no tot són flors i violes. Hi ha malalts, hi ha injustícies, hi ha drames. I que com a societat, almenys a parer meu, hi ha molt per fer. Avançar vers un futur més digne per a tothom, a on la igualtat i la solidaritat siguin uns dels estendards d’aquest nou camí. 
Comentaris