Perquè l'olor de l'aufàbrega impregni de llibertat tots els Països Catalans! Joan Maragall, 1897, L'aufàbrega Aquesta mata olorosa de la nit de Sant Joan llença flaira, silenciosa, entremig de la bravada de la nit incendiada per tants focs que s van alçant. Entremig dels nuvols roigs, el cel blau i les estrelles; entremig dels crits de goig, remoreig de fontanelles, i entre l baf esbojarrant, una flaira s va escampant fresca, suau i candorosa: les aufabregues la fan: són les mates oloroses de la nit de Sant Joan. Donzelles enamorades d'un nuvi esdevenidor, escabelleu les aufabregues perquè facin més olor. L'aufabrega escabellada és un encenser violent que al llençar la flaira enlaire augmenta l'encantament. Quina olor més fresca i forta, ara que ls focs ja sen van! Sant Joan, obriu la porta pe...
Escriure és una manera de treure la ràbia i la impotència que a vegades s’acumulen a dins... M’explico: la setmana passada, una altra vegada, el dret d’un poble de decidir el seu avenir va ser retallat pel govern espanyol. El lehendakari basc vol consultar fel futur d’Euskadi a la seva gent. Però es veu que això és inconstitucional. I no és inconstitucional una constitució feta a mida d’aquell dictador que va transmetre gairebé dinàsticament el seu “poder” a aquell que l’anomenen monarca (que per cert, mai serà el meu!)? Em fa ràbia que no es deixi decidir a les persones, als pobles, perquè la primera llibertat és la que es fa un mateix/a, i el fet de no poder decidir com vols que sigui el futur del teu poble, a parer meu, ja és una coacció a la llibertat. Però malgrat tot, cal continuar lluitant, perquè si ens quedem estancats, si que no aconseguirem mai la llibertat!
Comentaris