I ja hi tornem...

Escriure és una manera de treure la ràbia i la impotència que a vegades s’acumulen a dins... M’explico: la setmana passada, una altra vegada, el dret d’un poble de decidir el seu avenir va ser retallat pel govern espanyol. El lehendakari basc vol consultar fel futur d’Euskadi a la seva gent. Però es veu que això és inconstitucional. I no és inconstitucional una constitució feta a mida d’aquell dictador que va transmetre gairebé dinàsticament el seu “poder” a aquell que l’anomenen monarca (que per cert, mai serà el meu!)? Em fa ràbia que no es deixi decidir a les persones, als pobles, perquè la primera llibertat és la que es fa un mateix/a, i el fet de no poder decidir com vols que sigui el futur del teu poble, a parer meu, ja és una coacció a la llibertat. Però malgrat tot, cal continuar lluitant, perquè si ens quedem estancats, si que no aconseguirem mai la llibertat!

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

"Hivern", un poema de Miquel Martí i Pol

Una rondalla popular valenciana: el jove que volia córrer món i fer fortuna

“Jo soc aquell que va matar Franco”, de Joan-Lluís Lluís