Perquè l'olor de l'aufàbrega impregni de llibertat tots els Països Catalans! Joan Maragall, 1897, L'aufàbrega Aquesta mata olorosa de la nit de Sant Joan llença flaira, silenciosa, entremig de la bravada de la nit incendiada per tants focs que s van alçant. Entremig dels nuvols roigs, el cel blau i les estrelles; entremig dels crits de goig, remoreig de fontanelles, i entre l baf esbojarrant, una flaira s va escampant fresca, suau i candorosa: les aufabregues la fan: són les mates oloroses de la nit de Sant Joan. Donzelles enamorades d'un nuvi esdevenidor, escabelleu les aufabregues perquè facin més olor. L'aufabrega escabellada és un encenser violent que al llençar la flaira enlaire augmenta l'encantament. Quina olor més fresca i forta, ara que ls focs ja sen van! Sant Joan, obriu la porta pe
Avui, aquesta tarda, entrarem a la tardor, aquella època de l’any a on la majoria de fulles canvien l’esplendor del seu verd pels tons rogencs, grogosos, marronosos... Un ampli ventall cromàtic com ho és el nostre planeta. La fred començarà a fer-nos companyia poc a poc fins a convertir-se en una companya de viatge durant uns mesos. Els dies s’escurçaran, però vindrà igualment de gust anar a fer un toc, però enlloc d’una cerveseta ben fresca, engolirem una xocolata o un cafè ben bullent. La quotidianitat es farà més present que mai, anhelarem les vacances, l’ardor del sol, etc. Però mentrestant, cal continuar creixent, aprenent, estimant, vivint cada instant! Benvinguda tardor!
Comentaris
Un plaer poder-te llegir!
:)