Jordània, dia 5: recorrent el desert de Wadi Rum (1 de gener de 2018) (VIII)
Retrats
Cinema i televisió
- La interpretació més famosa de Lawrence
va ser feta per Peter O'Toole el
1962 a la pel·lícula Lawrence d'Aràbia (https://ca.wikipedia.org/wiki/Lawrence_d%27Ar%C3%A0bia ) .
·
Ralph Fiennes interpretà
a Lawrence el 1990 va fer per la TV movie A Dangerous
Man: Lawrence After Arabia.
Curiosament, tant Fiennes com O'Toole són molt més alts que l'autèntice
Lawrence (que només mesurava 1,66 m d'alçada): O'Toole fa 1,88 m i Fiennes,
1,83 m.
·
Va ser
interpretat per Judson Scott a la sèrie de televisió Voyagers!, de
1982
·
Joseph
A. Bennett i Douglas
Henshall el van
interpretar a la sèrie de 1992 a la sèrie de televisió The Young
Indiana Jones Chronicles. Lawrence és
retratat com un vell amic d'Indiana Jones.
Obres de Lawrance
·
Set Pilars de
la Saviesa un
compte de Lawrence de participar en la Revolta Àrab. (ISBN 0-8488-0562-3)
·
Rebel·lió al desert una versió abreujada dels Set Pilars de la Saviesa. (ISBN 1-56619-275-7)
·
La Casa de la
Moneda un
conte de Lawrence de servei en la Royal Air Force (ISBN 0-393-00196-2)
·
Crusader Castles tesi
d'Oxford.
·
L'Odissea Traducció
del grec escrita per Lawrence. (ISBN 0-19-506818-1)
·
El Bosque Gegant, per
Adrien Le Corbeau, novel·la, Lawrence de la traducció del francès, 1924.
·
Les Cartes de TE Lawrence, seleccionat
i editat per Malcolm Brown. (ISBN 0-460-04733-7)
·
Les Cartes de TE Lawrence, editat
per David Garnett (ISBN 0-88355-856-4)
·
Lawrence d'Aràbia: La Batalla pel món àrab, dirigida per James Hawes PBS Home Vídeo, el 21 d'octubre de 2003. (ASIN
B0000BWVND).”
Amb aquestes, el guia ens conta que ell
creu que la revolta àrab va ser una
pantomima per tal de que aquests països es poguessin repartir la zona i dotar
als jueus d’un estat, que és Israel.
Abans entre aquests països no hi
havia fronteres, però a resultes de tot aquest procés, en van aparèixer.
Després del conflicte, Abd-Allah ibn al-Hussayn , també conegut com Abdullah I, va
esdevenir rei de Jordània (https://en.wikipedia.org/wiki/Abdullah_I_of_Jordan; https://ca.wikipedia.org/wiki/Abd-Al%C2%B7lah_I_de_Jord%C3%A0nia ) va esdevenir rei de Jordània i
s’explica que: “Abd-Al·lah ibn
al-Hussayn o Abd-Al·lah
I de Jordània (La Meca, 1882 - Jerusalem, 1951) fou emir de Transjordània (1921-1946) i després rei de Jordània (1946-1951).
Era fill del xerif al-Hussayn ibn Alí, rei del Hijaz, i d'Abdiyya bint Abd-Al·lah. Va estudiar
a Constantinoble i després del 1908 va representar a Hedjaz al parlament
otomà. El 1914 es va unir a la Unió Àrab, associació fundada al Caire pel sirià Muhammad Raixid Rida, i va participar el 1916 a les negociacions que van portar a
l'esclat de l'anomenada "revolta àrab" iniciada pel seu pare
el 10 de juny de 1916 a la Meca.
El 8 de març de 1920 un congrés reunit a Damasc el va proclamar rei constitucional d'Iraq, però no va poder prendre possessió del
regne que els anglesos van donar el 1921 a son germà Faysal ben al-Husayn, que havia perdut Síria davant els francesos. El
març de 1921 en converses amb els
anglesos es va decidir crear la Transjordània sota mandat britànic, com a cap
del govern nacional àrab (28 de març), govern que fou reconegut
el 28 d'agost de 1923. Abd Allah portava el títol d'emir.
Va signar acords amb la Gran
Bretanya el 20 de febrer de 1928, 2 de juny de 1934 i 9 de juliol de 1941. El 1946 el mandat de Transjordània fou
reconegut estat independent pel tractat del 22 de març de 1946 i fou proclamat rei, essent coronat
el 25 de maig de 1946. Tot seguit el país prengué el nom de Regne haiximita de Jordània. Després
de la guerra de Palestina (15 de maig de 1948 a 3 d'abril de 1949) Abd Allah va annexionar (1950) els territoris ocupats a la guerra per
la Legió Àrab a l'oest del Jordà (la Cisjordània).
Va fer viatges a l'estranger
signant en cada lloc un tractat d'amistat (a Turquia l'11 de gener de 1947, a Iran el 16 de novembrede 1949 i a Espanya el 7 d'octubre de 1950). No va tenir suport de la Lliga Àrab pels seus projectes
d'engrandiment territorial.
Casat en primeres núpcies
el 1904 amb Musbah bint Nasser (1884 – 15 de març de 1961) al Palau Stinia Istanbul, Turquia. Filla de l'emir Nasser Pasha i la seva dona Dilber
Khanum. Tingueren tres fills:
·
el
príncep Talal de
Jordània (26 de febrer de 1909 – 7 de juliol de 1972), rei de
Jordània.
Casat en segones núpcies el 1913 amb Suzdil Khanum (m. 16 d'agost de 1968), a Istanbul, Turquia. Tingueren 2 fills:
·
el príncep
Nayef bin Abdullah Beyefendi (Ta’if, 14 de novembre de 1914 – Amman, 12 d'octubre de 1983), coronel de l'exèrcit jordà.
·
la princesa
Maqbula bint Al Abdullah (6 de febrer de 1921 – 1 de gener de 2001). Es casà amb Hussein
bin Nasser, Primer
Ministre de Jordània (legislatures
1963–1964, 1967).
Casat en terceres núpcies
el 1949 amb Nahda bint Uman, natural
del Sudan, a Amman. No van tenir fills.
Va ser assassinat a Jerusalem el 20 de juliol de 1951”.
Després d’Abdullah I, qui fou rei de
Jordàna durant vuit mesos va ser Talal (https://en.wikipedia.org/wiki/Talal_of_Jordan; https://ca.wikipedia.org/wiki/Talal_de_Jord%C3%A0nia ), que proposava aixecar-se contra
els dominadors estrangers. I després d’ell va regnar Hussein (https://en.wikipedia.org/wiki/Hussein_of_Jordan ), fins el 1999, que va tenir quatre
esposes. Un dels fills de la seva segona muller, Abdullah II (https://en.wikipedia.org/wiki/Abdullah_II_of_Jordan ) és el monarca actual. Després es va
casar per tercera vegada amb Alia Al-Hussein que dóna nom a l’aeroport
internacional d’Aman. Però aquesta noia, a qui el guia defineix com a molt
bonica, va morir misteriosament en un accident d’helicòpter, a on només hi
anava ella i el pilot. Hi ha qui pensa que la van matar per ser d’origen
palestí. Finalment, Hussein es va casar amb Noor de Jordània, la seva quarta i
darrera esposa. El monarca actual, Abdullah està casat també amb una noia
d’origen palestí, Rania (https://en.wikipedia.org/wiki/Queen_Rania_of_Jordan; https://ca.wikipedia.org/wiki/R%C3%A0nia_de_Jord%C3%A0nia ).
(Continuarà)(La fotografia és de com es cuina al desert)
Comentaris