Jordània, dia 5: recorrent el desert de Wadi Rum (1 de gener de 2018) (IX)


Aquestes tribus nòmades veneraven pedres, arbres, astres, dimonis i certs déus o ídols que eren venerats a la Meca. No eren monoteistes. Eren molt religiosos. Van acceptar de seguida els ensenyaments de Mahoma i es van fer musulmans amb més intensitat i fervor que la resta dels àrabs.
Molt important i definitiu en les conquestes que va promoure l'islam, va ser l'aportació humana dels beduïns. La seva força, agressivitat, i tàctiques de combat van ser, en gran mesura, eficaces per al triomf de l'islam sobre els grans imperis sedentaris veïns. Els beduïns van portar de generació en generació el record dels seus orígens, record que van mitificar com una idíl·lica època primitiva.
Economia i alimentació
La seva economia es fonamenta en la cria de bestiar i organitzen la vida al voltant d'aquesta activitat. Es desplacen constantment a la recerca d'aigua i pastures. S'alimenten principalment de llet i els seus derivats, com un tipus de llard que anomenen ghee. Mengen també pa àzim de blat, de forma arrodonida, dàtils i altres fruits que obtenen als oasis dels deserts.
Vida i costums
Existeixen dues classes ben diferenciades entre els beduïns: els "veritables beduïns" són pastors nòmades i són famosos per les seves caravanes creuant els deserts. Es dediquen al comerç. Els fellahin són agricultors i s'han fet sedentaris; viuen a la vora del desert. Ha aparegut una tercera classe de beduïns, seminòmades, que emigren amb els seus animals i que a més s'ocupen d'una agricultura estable.
La seva llar són les tendes baixes, de forma rectangular, fetes amb pèl de camell o de cabra. S'enrotllen pels costats perquè pugui circular l'aire, i quan plou o hi ha tempestes de sorra, es tanquen hermèticament. Una part de la tenda és per als homes i els convidats, l'altra és per a les dones i els nens.
Els beduïns usen roba lleugera per a suportar la calor. Porten túniques que cobreixen el cos sencer, excepte la cara, mans i peus. El vestit dels homes es diu thawb i és de cotó blanc. De vegades, porten damunt mantells de seda o jaquetes de cotó que es diuen kibrs, subjectes amb cinturons de cuir.
S'organitzen per grups de parentiu. La unitat més petita n'és la família, després segueix el clan i finalment, la tribu.
Els nens petits es queden a cura de les mares fins que compleixen els set anys, en què ja acompanyen el pare en la seva tasca. Les dones preparen els menjars, cusen, teixeixen, carreguen les tendes, recullen llenya i s'ocupen dels nens i dels ancians. També es diu que són transhumants, una altra de les seves característiques, com a l'inici del neolític.
Religió
La majoria dels beduïns són musulmans sunnites. Segueixen mantenint creences ancestrals en esperits o genis. Alguns beduïns han adoptat el sufisme. Els sufís són musulmans místics que tracten d'arribar a un grau superior de consciència per així obtenir una relació més íntima amb Al·là.
Vestits
Els beduïns, per a suportar la calor extrema del desert, utilitzen roba lleugera, túniques que permeten la circulació de l'aire i llibertat de moviment, proporcionant protecció contra el sol i la sorra. Els seus vestits es dissenyen per cobrir el cos sencer, llevat de la cara, mans i peus.
El vestit principal per als homes és el thawb de cotó blanc o la túnica grisa. A sobre de la túnica, els homes porten mantells de seda llarga o jaquetes de cotó anomenades kirbs. Les jaquetes estan obertes per davant i porten fermalls de cuir.
Amb la calor que fa al desert, per una banda es protegeixen del sol i la sorra, però per una altra tenen encara més calor! Doncs, resulta que en portar roba, en comptes d'anar gairebé despullats, el que passa és que la roba hi actua d'aïllant. Això vol dir que, com que hi ha un teixit que s'interposa entre la calor i el cos, aquest triga més a escalfar-se. La roba, en un lloc com el desert, ha de facilitar l'evaporació de la suor de la pell, però rendir amb un màxim d'aïllament. És per això que les túniques són lleugeres i folgades.
Per altra banda, la roba blanca, com les túniques dels beduïns, reflecteix més radiació, i si va millor en indrets amb temperatures tan elevades, tots els pobles que viuen al desert haurien de portar roba de color blanc. Doncs, resulta que els tuaregs, un altre poble que viu al desert, van vestits de color blau, fins i tot se'ls coneix com els homes blaus. Sembla, per tant, que el color no és tan important.
En aquest desert també sembla que hi ha vuit deus d’aigua.
Arribem finalment al centre de visitants i anem escopetejats a pujar en furgonetes tipus “pick-up”. Ens distribueixen en diverses i ja comença el nostre periple pel desert. Tot i que fa bastant de sol, l’aire és molt i molt tallant. Sort que portem roba d’abric, però no és suficient.
La primera parada del dia la fem en un lloc que es diu la deu de Lawrance d’Aràbia. Allí hi ha una gran pedra amb inscripcions que han anat deixant els viatgers al llarg dels anys. En realitat, però, la font d’aigua subterrània se situa sota una figuera que es veu en la llunyania. La gent de la zona ha canalitzat l’aigua per baixar-la fins a la zona a on hi ha botiguetes. També hi ha gent que ven viatges amb camell. Els camells fan molta gràcia, ja que juguen molt entre ells. Però com que tenim pressa, temps just de fer algunes fotos i tornar a marxar. Al nostre grup venen les dues senyores, les senyores  més grans de tot el viatge, la Montserrat i l’Anna Maria, fan un bon esforç per seguir-nos.
El segon tros de camí és el més llarg, ja que estem una bona estona menjant pols. El dia es va tornant més gris i l’aire més tallant. Finalment ens parem en una zona a on hi ha dues pedres que formen com una mena de camí  molt estret. És el canyó de Khazali. Ens hi endinsem i el guia ens fa notar que està ple d’inscripcions fetes per la gent que hi vivia. També s’observen molt dibuixos, com ara estruços o fins i tot les plantes d’un peu o una dona donant a llum. El lloc és veritablement espectacular i tinc la sensació que el temps de ser-hi i contemplar-ho és molt curt.
De fet, també com es conta a “Lonley Planet”, en tota la zona hi ha un munt de petroglifs (https://ca.wikipedia.org/wiki/Petr%C3%B2glif; https://en.wikipedia.org/wiki/Petroglyph ) i llocs funeraris.
En aquest desert, els grecs i els romans ja van destacar les vinyes (avui ja desaparegudes), els olivars i els pinars. Alguns erudits àrabs també expliquen que en aquests verals hi viva una tribu, els Ad, ja descrita a l’Alcorà.
També al desert s’hi poden observar inscripcions, més de trenta mil, a part de la que hem pogut observar. Sembla ser que les primeres foren fetes per tribus del sud d’Aràbia, i més tard, pels nabateus que es van establir a la zona cap al IV aC.
(Continuarà)
(La fotografia és del desert de Wadi Rum)

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

"Hivern", un poema de Miquel Martí i Pol

Una rondalla popular valenciana: el jove que volia córrer món i fer fortuna

“Jo soc aquell que va matar Franco”, de Joan-Lluís Lluís