Jordània, dia 5: recorrent el desert de Wadi Rum (1 de gener de 2018) (X)


De fet, tot el paisatge és molt espectacular, com un somni. Tornem a pujar als 4x4 i no fem gaire camí fins que ens parem en una duna, que se’ns permet de remuntar. La veritat és que costa pujar-hi, i més amb el vent en contra. Però el més divertit de tot és baixar-ne! La duna conforma un paisatge ben pintoresc amb les muntanyes al fons...
Ja de nou dins dels vehicles, reemprenem la marxa. Tot i els guants i portar el cap cobert, la fresca és important. De fet, la majoria de gent oriünda porta el cap cobert, suposo que per protegir-se també de la pols que hi ha sempre.. L’excursió s’acaba quan pugem al bus per anar a dinar. Tot i que tinc l’esperança de poder veure una mica de fauna autòctona, sembla que no serà pas així. A la zona ens explica en Mohamed que s’hi troben ocells com mussols reials, falcons i d’altres,  i a més de hienes, cabres, camells, etc, però no en veurem pas cap durant tota la jornada (http://wadirum.jo/wild-life/; https://www.wadirumnomads.com/category/flora-and-fauna/; https://www.wadirumnomads.com/vegetation-of-wadi-rum-desert/ ).
A la zona hi ha una animal, l’òrix d’Aràbia (https://ca.wikipedia.org/wiki/%C3%92rix; https://en.wikipedia.org/wiki/Oryx), que està molt i molt amenaçat, i evidentment, no el veiem pas.
Pel que fa a la vegetació del desert, escassa,  és important tenir en compte també l’altitud. Per cada 100 metre d’altitud, disminueix un grau Celsius la temperatura. I això es nota molt al desert de Wadi Rum, a on en les zones més baixes s’hi troba vegetació del desert i en les més altes, en els pics, vegetació mediterrània.
A Wadi Rum hi ha sobretot tres tipus de vegetació:
-          De dunes: aquesta vegetació ocupa aproximadament un 60% de tota la superfície del desert i és sobretot d’arbustos. Les principals espècies són Haloxylon persicum (sacsaül blanc) (https://ca.wikipedia.org/wiki/Sacsa%C3%BCl_blanc; https://en.wikipedia.org/wiki/Haloxylon_persicum ), Retama raetam (retama) (https://es.wikipedia.org/wiki/Retama_raetam ), Calligonum comosum (https://es.wikipedia.org/wiki/Calligonum_comosum ) i Neurada procumbers (https://es.wikipedia.org/wiki/Neurada_procumbens ).
-          Vegetació de zones rocoses: Acacia radiana  i Anabasis articulata (https://es.wikipedia.org/wiki/Anabasis_articulata ).
-          Vegetació Hammada (https://es.wikipedia.org/wiki/Hamada ): només alguns tipus de plantes s’hi poden trobar. Són Anabasis articulata, Retama raetam, Tamarix tarfa (https://es.wikipedia.org/wiki/Tamarix ) i Achillea fragantissima (https://en.wikipedia.org/wiki/Achillea ).
A les àrees protegides del desert, s’hi poden trobar és de 160 espècies de 50 famílies diferents. Són plantes adaptades a sobreviure en els ambients àrids del desert.
D’aquestes espècies, set s’usen com a font de fusta; trenta amb propòsits medicinals; quinze s’eviten, ja que són verinoses. Una cinquantena més es són font d’aliment per diferents espècies animals, tant salvatges com domèstiques i sis espècies són endèmiques.
D’entre les espècies importants, es poden destacar les següents:
- Haloxylon persicum (sacsaül blanc): dominant a Wadi Rum. Ajuda a fixar la sorra les dues i serveix d’aliment pels camells. A més, els arbustos morts serveixen per encendre foc.
- Retama raetam (retama; escombra blanca): és una altra planta dominant i també té la funció de fixar la sorra de les dunes. Pot sobreviure en ambients de sequera molt extrems. És consumible pels animals i per propòsits medicinals i també serveixen les plantes mortes per encendre foc.
- Anabasis articulata: és consumida també per animals. I també s’usa per netejar, ja que fa sabó i neteja. Les plantes mortes també s’usen per encendre foc.
El bus ens porta cap a un dels campaments del desert, a on dinarem. De camí veiem un lloc a on s’hi van gravar pel·lícules, de les quals no me’n queda el nom. I és que el paisatge és gairebé marcià. El campament a on dinem ja fa hores que preparen un menjar que es cou a la sorra. Ens ensenyen que tenen com una mena de bidons enterrats que van deixant coure la carn. Ho tapen amb paper d’alumini i sorra per tal que no s’embruti i que el foc continuï ben viu. Ens permeten veure com ho treuen de la sorra, i immediatament ja anem cap dins de les haimes a dinar (https://www.wadirumnomads.com/zarb-bedouin-barbecue/; https://www.tripadvisor.com/LocationPhotoDirectLink-g303973-d3207675-i59641482-Khaled_s_Camp-Wadi_Rum_Al_Aqabah_Governorate.html https://www.wadirumnomads.com/ ).
El menú consisteix en la carn cuita a la sorra i una mica de bufet lliure, amb les mateixes menges que cada dia. Mengem, gairebé engolim, ja que no tenim gaire temps. Abans de marxar passo pel lavabo, que té com a paret del darrera una de les roques imponents que hi ha pel mig del desert.
El trajecte que fem amb el bus no és gaire llarg: fins al Captain (http://www.captains-jo.com/home.aspx?s=3&l=1 ), que és un lloc que serveix també com a allotjament. De fet, una part de la gent que fa aquest tour s’hi quedarà a dormir. Davant mateix, amb uns quants i potents 4x4 ens esperen beduïns per fer una excursió pel desert. Ens hi enfilem, i vista l’experiència del matí, la majoria de gent opta per entrar a dins, però no hi ha  lloc per tothom i a nosaltres ens toca anar a fora.
La primera part del trajecte l’aguanto molt bé, tot i algun ensurt amb les baixades enmig de l’arena. Ens parem en un punt preciós per fer fotos... i per baixar per una terraplè. Després emprenem una marxa llarga. El cel s’ha ennegrit i passa un aire molt tallant que se’t fica a l’ànima. Tot i que l’espectacle natural és impressionant, la sensació tèrmica ho desvirtua una mica.
(Continuarà)
(La fotografia és també de desert de Wadi Rum; el vídeo, també del mateix desert durant l'excursió realitzada)



Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

"Hivern", un poema de Miquel Martí i Pol

Una rondalla popular valenciana: el jove que volia córrer món i fer fortuna

“Jo soc aquell que va matar Franco”, de Joan-Lluís Lluís