Jordània, dia 5: recorrent el desert de Wadi Rum (1 de gener de 2018) (i XI)

Al cap d’una estona ens parem en un lloc molt bonic, a on hi ha un arc natural o un pont de roca, com es vulgui veure. És el pont de roca d’Umm Fruth. També hi ha alguns beduïns que hi viuen i ofereixen excursions amb camell. Tenim temps de pujar dalt de l’arc i contemplar la immensitat del desert, que sembla no tenir final. També en sorprèn la capacitat dels conductors de no perdre’s per un lloc tant inhòspit.... Continuem passant fred, tot i que no tanta, fins a una segona parada per contemplar, de bell nou, un horitzó infinit. Baixem per una senda molt costeruda, que sembla impossible, però alhora, és molt divertit. I més quan contemplem alguns del grup com fan una mica de xou! .

Però la tarda encara no ha acabat i fem un parell de parades més. Ens parem en un lloc a on la sorra pren dos colors: un de més groguenc i un de més vermellós. De fet, es veu perfectament la fina línia entre els dos. Allí contemplem la posta de sol, envoltats de muntanyes i sorra. I també aprofitem per recordar que en aquest dia, en el nostre país, la República Catalana, hi ha presos polítics segrestats per l’Estat espanyol i dibuixem un llaç a la sorra per recordar-los.

Ha tornat a sortir el sol li això reconforta una miqueta. També hi ha bona gent del cotxe, que va a dins, que ens deixa, tant si com no, les seves jaquetes per tal que estar a fora no sigui tant traumàtic a nivell de temperatura.

Però abans que no s’acabi l’excursió encara ens parem un parell de vegades més: una primera per contemplar una pedra amb una estranya forma natural, coneguda com a la casa del desert, segons ens conta en Moha,  i una segona... per fer un te.

L'escena és ben curiosa: de sobte les furgonetes se separen i es van parant a recollir com troncs de terra. Ningú sap què passa, però al cap de poc, ens ajuntem tots al costat d’una roca. Els beduïns encenen un foc amb els troncs secs i hi posen una tetera. Mentre l’aigua s’escalfa, ens fan un ball i un càntic, i hi fan participar a la gent. També ens fan alguns trucs de màgia beduïna. Finalment, quan ja hi ha l’aigua ben calenta, i malgrat algunes petites gotes de pluja, en prenem el te, acompanyat per galetes de sèsam, tot fent petar la xerrada amb la gent del grup, com el matrimoni osonenc o els germans de Campdevànol.

Curiosament, també s’ha format com una mena de subgrup de joves, d’edats similars. Són simpàtics i ja van pel seu compte...

Quan acabem de prendre el te ja és negra nit pràcticament. Ens distribueixen en diversos grups segons a on anem a pernoctar. De camí cap al bus parlem amb un dels més còmics del grup, en Quim, que fa molta gràcia com va vestit per suportar el fred del desert.

Un cop al bus, un grup de gent es queda a dormir al desert, però nosaltres marxem cap a Aqaba, la ciutat portuària del mar Roig. El trajecte dura aproximadament una hora.

Mentre anem fent camí, tinc la sensació que em faltaria poder passar un dia sencer més al desert fent més recorreguts i coneixent més els seus secrets, ja que ens han quedat moltes coses per veure..

Quan arribem a la ciutat  d’Aqaba, ens saluda una avinguda molt comercial i turística i anem deixant la gent en funció de l’hotel que tenen. En algun ens entretenim, ja que hi ha algun petit problema. I per matar l’estona, parlem amb el conductor, l’Ahmed, ja que en Mohamed s’ha quedat al desert a dormir. Em mostra fotos de la seva dona i la seva filla i em diu que viu prop d’Aqaba. El senyor diu que té gana i compartim unes galetes mentre esperem que s’aclareixi si tot va bé. També ens ensenya alguns vídeos divertits.

Quan ja tot està arreglat, ens deixen a nosaltres a un hotel allunyat del centre de la ciutat. Passem per la zona del port i un senyor que ha pujat a acompanyar a l’Ahmed ens fa notar que en un costat es veuen les llums de Palestina, més enllà les d’Egipte i finalment, les d’Aràbia Saudita. Amb tot, arribem ja a l’hotel, el Swiss-Belhotel (https://www.swiss-belhotel.com/en-gb/swiss-belhotel-aqaba-city ).

Avui és més tard que de costum i estem cansats, sobretot per la fred passada. Optem per una bona dutxa i anar a sopar al bufet del gran complex hoteler a on estem. I per acabar un primer dia de l’any ben esplèndid, ens acostem gairebé fins a arran de mar, ja que ens queda ben a prop, però com que fa una mica de rasqueta, anem ja cap a l’habitació a descansar després d’un dia ben intens!

(La fotografia torna a ser del desert de Wadi Rum, mentre que el vídeo és del te i ball amb els beduïns)