Visitant els llocs de la Batalla de l’Ebre (de l’1 al 3 de desembre de 2017): visitant el museu de la batalla de l’Ebre, la Serra de Pàndols, el Pinell del Brai i Gandesa (dia 2; 2 de desembre de 2017) (X)

Carrera mèdica

Va estudiar Medicina a la Universitat de Barcelona, on es llicencià el 1931 sota la direcció d'August Pi i Sunyer i Joaquim Trias i Pujol, i on s'especialitzà en cirurgia, juntament amb Joaquim Trias i Pujol.
Durant la Guerra Civil espanyola va participar en el bàndol republicà, implicant-se en l'equip mèdic de les Brigades Internacionals. Durant aquest període va implantar un dels tres avenços mèdics ideats durant la guerra, els quiròfans mòbils. En finalitzar la guerra va ocupar una plaça a l'Hospital de Vallcarca de Barcelona, per esdevenir posteriorment cirurgià de l'Hospital Clínic de Barcelona.  Treballant a l'Hospital Clínic, hi fundà el servei d'urgències, que representà el primer servei d'urgències de vint-i-quatre hores de tot l'Estat espanyol.  Fou destituït, però, de tots els seus càrrecs oficials sent sotmès a un procés de depuració pel règim franquista. Va ser sotmès a un Tribunal Sumaríssim, que el va inhabilitar per al servei públic.
Moisès Broggi i Vallès continuà, però, amb la seva tasca professional, primer a Terrassa i posteriorment en diversos centres de Barcelona, destacant per la seva tasca assistencial. Fou actiu fins a la dècada de 1980. Al llarg de la seva carrera fou nomenat President de la Comissió de Deontologia del Col·legi de Metges i fou membre fundador de l'Associació Internacional de Metges per a la Prevenció de la Guerra Nuclear (IPPNW), entitat guardonada amb el Premi Nobel de la Pau l'any 1985. També treballà en l'estudi de l'anatomia quirúrgica i fou un dels impulsors de la bioètica a Catalunya.
L'any 1966 va esdevenir membre de la Reial Acadèmia de Medicina de Barcelona, de la qual en fou nomenat president el 1980. També tingué el títol de president d'honor de l'Institut Borja de Bioètica i de l'Institut Mèdic Farmacèutic.

Activitat política

L'octubre del 2009 es va adherir a Reagrupament, formació que pretenia declarar unilateralment la independència. A les eleccions municipals del 2011, tancà la llista electoral de la coalició Unitat per Barcelona. Per a aquestes eleccions al Parlament de Catalunya de 2010 fou un dels firmants del manifest de la Conferència Nacional del Sobiranisme.
De la mà de l'associació Ara o Mai entitat de la qual en va ser soci des dels seus inicis, i que proposava la formació d'una candidatura independentista unitària a les mencionades eleccions al Parlament de Catalunya del 2010, va donar suport a la Conferència Nacional per l'Estat Propi que es va celebrar al Palau Sant Jordi el 30 d'abril de 2011. La seva última gran intervenció pública es va produir a la manifestació independentista del 9 de juliol del 2011, impulsada per Ara o Mai, i en la que va parlar al costat d'Heribert Barrera i Oriol Domènec, davant de desenes de milers de persones, i on va afirmar que: «la llavor de la independència ja està sembrada».
En les eleccions generals espanyoles de 2011 Moisès Broggi encapçalà la llista de la coalició d'ERC amb Reagrupament i la plataforma d'independents Catalunya Sí per al Senat a la circumscripció de Barcelona. En cas d'haver estat escollit no hauria pres possessió de l'acta de senador, degut a la seva avançada edat. El 2012 va donar suport a la creació de l'Assemblea Nacional Catalana.
Obra publicada
Moisès Broggi publicà una sèrie de llibres de memòries i de reflexions:
·         Memòries d'un cirurgià (Edicions 62, 2001) (Premi Crítica Serra d'Or de biografies i memòries, 2002)
·         Anys de plenitud: memòries d'un cirurgià (segona part) (Edicions 62, 2005)
·         Reflexions d'un vell centenari (Edicions 62, 2011)
·         Sobre el camí de la vida: converses amb el meu nét Carles Brasó (Ediciones B, 2011)
·         La necessitat de ser útil. Converses sobre el sentit de la vida, amb Teresa Pous i Mas (Edicions 62, 2012)
Premis i reconeixements
L'any 1981 fou guardonat amb la Creu de Sant Jordi concedida per la Generalitat de Catalunya, i així mateix també ha estat guardonat amb la Medalla d'Or de Barcelona. El juliol de 2008 també fou guardonat amb el Premi Nacional a la Trajectòria Professional i Artística concedit per la Generalitat de Catalunya en reconeixement a «la seva dilatada i prestigiosa carrera com a cirurgià i el seu compromís ètic i social». També l'any 2008 va ser guardonat amb la Medalla d'Or de la Generalitat de Catalunya.
El 2009 l'Institut d'Estudis Mèdics (IEM) el nomena, a la Sala de Cròniques de l'Ajuntament de Barcelona, padrí del Màster en Assistència Integral en Urgències i Emergències, per a medicina i infermeria, de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB).
L'any 2010 s'anomenà el nou hospital de Sant Joan Despí en honor seu.  El 28 de novembre de 2010, amb 102 anys, va protagonitzar la portada del primer exemplar del nou diari Ara juntament amb la primera catalana nascuda el 2010. El desembre del mateix any se li va atorgar el premi de la gent gran, concedit pels Amics de la gent gran.
Impressionant testimoni, explicant el que feien i com ho feien. Ràbia i dolor al mateix temps. Han passat un bon grapat d’anys, però hom encara té la sensació que fos ahir.
Després d’acomiadar-nos de la simpàtica senyora que ho vigila, marxem. Am un nus al pit, pensant en els ferits que podien ser operats dins d’un vagó de tren, dins d’un túnel. Per exemple, els vagons podien actuar com a hospitals improvisats. També hi havia ferits que eren evacuats als hospitals de les grans ciutat. Es coneixen moltes històries, però encara en manquen molts més, que potser mai se sabran...
Amb tot, ja és ben fosc i marxem. La propera parada que farem avui és a Gandesa, a on anem a comprar algunes queviures, i de passada, col·laborem amb el gran recapte  dels aliments.
Com que tampoc és molt tard, optem per anar a fer una cervesa en algun lloc, i acabem a la Societat Unió Gandesana, just després d’haver aparcat davant del celler cooperatiu. Ens entren ganes de visitar Gandesa, i ens diem que si podem, ho farem el dia següent. A viquipèdia, sobre la capital de la Terra Alta, es conta el següent (https://ca.wikipedia.org/wiki/Gandesa):” Gandesa és un municipi de Catalunya, capital de la comarca de la Terra Alta, que a més ocupa el seu centre geogràfic. Està limitada pel Pinell de BraiPrat de ComteBotBateaVilalba dels Arcs i Corbera d'Ebre.
És en un altiplà situat a la part central de la comarca. Està envoltada d'una sèrie de muntanyes (Puig Cavaller, les serres de Pàndols, de Voledins i de Cavalls). Hi abunda la vegetació mediterrània, però pel clima hi hauria d'haver un domini de l'alzinar amb marfull.
La ciutat és un punt important pel que fa a les carreteres espanyoles, ja que en l'època dels romans, s'hi creuaven les comunicacions entre Catalunya, Aragó i el País Valencià. Actualment, Gandesa es troba comunicada per la carretera N-420.

Lo mot “gand” prové de la llengua ibèrica anterior a la influència llatina i significa castell, reducte o refugi.
(Continuarà)
(La imatge és del pessebre a l'església vella de Corbera d'Ebre)

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

"Hivern", un poema de Miquel Martí i Pol

Una rondalla popular valenciana: el jove que volia córrer món i fer fortuna

“Jo soc aquell que va matar Franco”, de Joan-Lluís Lluís