Visitant els llocs de la Batalla de l’Ebre (de l’1 al 3 de desembre de 2017): visitant el museu de la batalla de l’Ebre, la Serra de Pàndols, el Pinell del Brai i Gandesa (dia 2; 2 de desembre de 2017) (VIII)

Una altra millora important fou en l’àmbit de les transfusions sanguínies. Molts ferits morien per aquest motiu , ja que al principi es feien transfusions directament braç a braç, però no n’hi havia per tots els ferits. Fou el Dr Frederic Duran i Jordà el que va proposar crear un banc de sang. La crida es feu per ràdio i per cartells i molta gent va anar a donar sang, que posteriorment es guardava i es transportava amb camions que alhora portaven cambres frigorífiques. Es treballava amb un circuit tancat per evitar la contaminació de la sang. També, si es barrejava la sang de donants de diferents grups accidentalment, els factors d’incompatibilitat quedaven diluïts.

Quan es feia una extracció, aquesta era impulsada pel buit que es feia gràcies a una trompa d’aigua i anava a un sistema de tubs tancats, i posteriorment, a un dipòsit a on es reunia amb sang de cinc donants més del mateix grup sanguini i també amb presència d’anticoagulants. S’aconseguien uns dos litres de sang als quals s’hi feien proves bacteriològiques, i si tot era correcta, al sang s’acabava distribuint en tus de 300cc, juntament amb nitrogen a pressió, que es tancava hermèticament i ja es podia usar quan fos necessari. Quan s’havia d’utilitzar, si el grup sanguini era el correcte, es trencava l’extrem del tub de vidre i el gas que contenia ajudava a fer entrar la sang a la vena del pacient, amb l’ajuda d’una agulla.

Durant tot el trajecte es poden veure també molts cartells propagandístics dels dos bàndols, animant a la gent a donar sang o bé amb d’altres consignes.

Sobre el Dr Jordà, a viquipèdia es conta el següent (https://ca.wikipedia.org/wiki/Frederic_Duran_i_Jord%C3%A0 ):” Frederic Duran i Jordà (Barcelona, 25 d'abril de 1905 - Manchester, 30 de març de 1957) va ser un metge català exiliat a la Gran Bretanya, pioner de l'hemoteràpia. Va crear el primer servei de transfusió del món a Barcelona el 1936. Prèviament existien bancs de sang, llocs on s'emmagatzemen donacions de sang per a ser transfoses. El Dr. Duran i Jordà va crear una metodologia que serviria per a recollir les donacions de sang i ser transfoses a distància, en aquest cas el front de batalla de la Guerra Civil espanyola. Aquest mètode va ser posteriorment aplicat en la Segona Guerra Mundial.

La persona

Frederic Duran va néixer al barri barceloní de la Barceloneta, el 25 d'abril de 1905 en el si d'una família de classe mitjana originària de Martorell. El seu pare era un comerciant amb inquietuds per la cultura i l'esport que es va preocupar perquè el menor dels seus cinc fills, Frederic, tingués una educació. Ell inicialment havia previst una educació elemental, però la capacitat del nen va impressionar als seus professors que van convèncer al pare perquè li permetés, primer cursar el batxillerat i després anar a la universitat. Va haver-hi discrepàncies entre pare i fill respecte a l'elecció final, Frederic se sentia atret per la química però finalment es va imposar el pragmatisme patern i es va matricular a medicina en 1922. Va compaginar els seus estudis amb diversos interessos que anaven des del naturisme fins a l'esperanto.^[1] Finalment, va aconseguir la llicenciatura als 23 anys, al juny de 1928.

Durant la carrera, la seva vocació per la química el va conduir cap a les anàlisis clíniques i mentre era intern en la Càtedra de Patologia Quirúrgica del Dr. Antoni Trias i Pujol a l'Hospital Clínic de Barcelona ja va començar a treballar en aquesta àrea. Va començar per encarregar-se de la secció d'Anàlisis Clíniques del Dispensari d'Aparell Digestiu del Clínic i posteriorment va passar a ser facultatiu supernumerari d'anàlisi clínica de l'ajuntament de Barcelona i a dirigir el laboratori d'anàlisi de l'Institut Frenopàtic de les Corts, càrrec que va ocupar fins al final de la Guerra Civil.

En el mes de febrer de 1939 Duran i Jordà va marxar cap al Regne Unit convidat per la Creu Roja Britànica, única forma de poder emigrar a aquest país; invitació a la qual molt poques persones tenen accés. En el cas de Duran, la Creu Roja Britànica, a través de Janet Vaughan, coneix bé els seus treballs i davant la imminència de la Segona Guerra Mundial està desitjosa de crear un servei com el que havia organitzat a Barcelona. S'establí a Manchester dedicant-se a la patologia on arribà a ser el director del departament de patologia del Hall Children's Hospital i del Monsall Hospital. Des del 1950 fou membre de l'Institut d'Estudis Catalans, i va escriure algunes de les Monografies Mèdiques. Va morir de leucèmia el 30 de març de 1957 al Royal Infermery de Manchester, tenia 51 anys.

El servei de transfusió de Barcelona

En aquella època a Barcelona es realitzaven fonamentalment transfusions directes braç a braç amb la xeringa de Jubé. El Dr. Ricard Moragas publica que en 1935 s'havien realitzat en el Servei de Transfusió Sanguínia de l'Hospital de la Santa Creu i Sant Pau de Barcelona 128 transfusions totes elles de forma directa a partir de familiars en 83 ocasions, en 29 amb donants de l'hospital i en 16 amb donants "professionals". Les transfusions directes a vegades obligaven a l'exposició quirúrgica de la vena del braç el que dificultava ulteriors donacions/transfusions.

En aquells moments només el Dr. Josep Antoni Grífols i Roig realitzava transfusions indirectes amb sang així tractada en la flèbula transfusora que ell mateix havia dissenyat. Un recipient de vidre on es recollia la sang del donant en citrat i s'infonia posteriorment al receptor mitjançant la injecció d'aire al recipient de vidre. Tècnicament era de realització complicada i en utilitzar un circuit obert a l'exterior no permetia el seu emmagatzematge més enllà d'unes poques hores, a causa del risc de contaminació bacteriana.

Quan esclata la Guerra Civil Durán s'incorpora a l'Hospital 18 situat a la muntanya de Montjuïc per col·laborar en l'atenció dels ferits que omplien tots els hospitals de la ciutat. Allí va poder observar que a vegades la quantitat de sang que s'havia de transferir era major que la que podria proporcionen un donant mitjançant la transfusió directa. A més rep una carta de dos companys seus Wenceslau Dutrem i Domínguez i Serafina Palma, destacats en el front, on es lamenten de la falta de sang per als ferits del front. Aquesta missiva ho acaba de decidir: abandona l'hospital i amb el suport del Servei de Sanitat de l'Exèrcit Republicà és encarregat de crear un servei que proporcionés la sang necessària per a la transfusió dels ferits tant militars com a civils.

El Servei de Transfusió se situa inicialment en unes dependències de l'Hospital 18 de Montjuïc al que s'incorpora un grup de col·laboradors, sent alguns d'ells essencials en el desenvolupament, partint gairebé de zero de la tecnologia necessària per poder dur a terme l'empresa: p. ex. Alfred Benlloch i Llorach i Enric Margarit i Aleu. Es comença una activitat febril a principis d'agost que fa possible que s'enviés la primera remesa de set litres de sang als hospitals del front d'Aragó a mitjan setembre. Posteriorment, per poder fer front a la creixent demanda i facilitar l'accés dels donants a les extraccions, es va traslladar el Servei de Transfusió al centre de la ciutat, al carrer Mallorca 216, entre Balmes i Enric Granados el 5 de febrer de 1938.

El mètode Duran

En la primera visita del potencial donant es registrava nom, adreça i historial mèdic. Si no existien raons per a l'exclusió, es feia una extracció en què es determinava el grup sanguini i es feia la prova de Wasserman-Bordet per a detectar la sífilis. Si totes les proves eren correctes, se'l citava la setmana següent per a l'extracció. Al principi només s'extreia sang de grup O, que aniria al front de combat i sang de grup A, fet que es reservava per als hospitals de la ciutat, on es transfondria prèvia determinació del grup sanguini del receptor. (Continuarà)

(La imatge és del poble Vell de Corbera)