Visitant els llocs de la Batalla de l’Ebre (de l’1 al 3 de desembre de 2017): visitant el poble Vell de Corbera, el castell de Miravet i retorn cap a casa (dia 3; 3 de desembre de 2017) (II)
Història
L'any 1153, està documentat per primera vegada el "castrum" de Corbera en la
donació del castell de Miravet El poble vell de Corbera d'Ebre quedà
completament destruït l'any 1938, durant l'anomenada batalla de l'Ebre, a la
guerra civil espanyola.
Des del 1995 és una mena de museu a l'aire lliure amb una exposició
permanent d'escultures inspirades les lletres de l'abecedari —«Abecedari de la
Llibertat»— 28 en total repartides per diferents racons, de vint-i-cinc
artistes diferents fetes amb les més diverses tècniques i
materials. Representen l'efecte de les guerres, així com advocar per la pau mundial: la simbolització de la
fraternitat. Davant de l'església, a la plaça, s'aixeca la «Bota», obra
de Joan Brossa; també, el 2000, va ser erigit el «Monument a les Brigades
Internacionals», obra de José Luis Terrassa, de ferro i pedra.
L'any 2011 l'església de Sant Pere, el símbol del Poble Vell,
barroca amb un campanar de base quadrangular i tres cossos, i molt
malmesa a causa de la batalla de l'Ebre, va ser rehabilitada.”
Anem pujant
cap poble; el dia és ben assolellat. Tot tirant, una noia ens crida i ens diu
que si pugem al poble Vell, hem de pagar 2 euros, una mena d’entrada simbòlic
per a al conservació del Poble Vell. A més, amb l’entrada tens la possibilitat
de fer una copa de vi en un dels cellers cooperatius. També, per tot el poble, hi ha escultures que
volen simbolitzar totes les lletres de l’abecedari, fetes per diferents
escultors i escultores, amb un petit escrit, el que s’anomena “Abecedari de la
Llibertat” (http://www.poblevell.cat/ca/abecedari/abecedari.html ).
El vent que
fa a fora és molt gèlid; ens dirigim directament a dins de l’església de Sant
Pere, que encara que està en reconstrucció, està molt malmesa pels bombardejos.
A dins hi ha un senyor molt xerraire que ens explica unes quantes coses i podem
veure el famós pessebre del poble, que està bé, però tampoc és res de l’altre
món. El sostre està cobert de vidre, però s’hi escapa una mica d’aire. Amb
l’entrada pots pujar al campanar. Hi pugem mentre a fora el vent continua
bufant. A dalt de tot hi ha una bona vista, malgrat que la gelor del temps fa
que no hi estem gaire estona.
Retornem cap
a baix i fem una darrera ullada a l’església, que com s’explica al web hi diu (http://www.poblevell.cat/ca/esglesia/esglesia.html ) “És l'edifici
més important que en aquests moments hi ha al Poble Vell de Corbera d'Ebre. Va
començar a construir-se a finals de segle XVIII damunt d'una antiga església
romànica, i va concloure l'any 1827.
La construcció és d'estil barroc, de planta basilical amb tres naus, una central i dues de laterals separades per pilastres, quatre a cada banda, la teulada és de dues aigües. La façana està dividida en tres cossos verticals simètrics, separats per sis pilastres. El cos central emmarca la portalada dividida en tres nivells. La porta d'entrada està rematada per un arc de mig punt rebaixat. La façana està rematada per una espadanya i un campanar de dos pisos construït un segle més tard en obra vista. L'altar major s'ubicava a l'absis i estava separat dels fidels pel reixat del Presbiteri. Als laterals hi havia tres altars per banda. Davant de l'altar major hi ha una cripta que en aquest moments està colgada per la runa, segons diverses fonts conduïa a un túnel més gran que es perdia davall del Poble Vell. En el decurs de la Batalla de l'Ebre l'església va quedar en estat ruïnós. Quan va acabar la guerra es va poder utilitzar per fer cerimònies religioses en un dels costats. Davant del perill de què s'esfondrés el sostre, es va decidir construir una església nova que va ser inaugurada l'any 1948.En els darrers anys s'ha treballat en diverses fases de consolidació de l'església i en l'actualitat forma part d'un espai cultural.”
La construcció és d'estil barroc, de planta basilical amb tres naus, una central i dues de laterals separades per pilastres, quatre a cada banda, la teulada és de dues aigües. La façana està dividida en tres cossos verticals simètrics, separats per sis pilastres. El cos central emmarca la portalada dividida en tres nivells. La porta d'entrada està rematada per un arc de mig punt rebaixat. La façana està rematada per una espadanya i un campanar de dos pisos construït un segle més tard en obra vista. L'altar major s'ubicava a l'absis i estava separat dels fidels pel reixat del Presbiteri. Als laterals hi havia tres altars per banda. Davant de l'altar major hi ha una cripta que en aquest moments està colgada per la runa, segons diverses fonts conduïa a un túnel més gran que es perdia davall del Poble Vell. En el decurs de la Batalla de l'Ebre l'església va quedar en estat ruïnós. Quan va acabar la guerra es va poder utilitzar per fer cerimònies religioses en un dels costats. Davant del perill de què s'esfondrés el sostre, es va decidir construir una església nova que va ser inaugurada l'any 1948.En els darrers anys s'ha treballat en diverses fases de consolidació de l'església i en l'actualitat forma part d'un espai cultural.”
Abans de
marxar també ens entretenim a contemplar fotografies de la quotidianitat del
Poble Vell abans els feixistes no el destruïssin. I ja marxant, el simpàtic
senyor ens dóna una targeta, amb la mateixa informació que al web, per si volem
posar-nos en contacte via mòbil o correu electrònic per concertar una visita
guiada pel Poble Vell de Corbera.
Un cop a
fora, ens anem a perdre pel que queda del Poble Vell. Durant molta estona ho
fem en silenci. Fa feredat pensar en com queien les bombes i la gent marxava a
corre-cuita. Tot un símbol del que els franquistes van fer. I malgrat tot, la
vida encara hi és: hi ha figueres en patis, que imagino que han aguantat durant
dècades. Fins i tot, fent l’espieta per escletxes, en algunes cases s’hi veuen
els carros o utensilis del quefer diari. Passegem pels dos carrers del poble
amb el cor encongit. Encara, en algun lloc, hi ha impregnada la por. I també el
patiment, la desesperació, etc. Imbuïts en els nostres pensaments, anem sortint
del Poble Vell, un símbol de la nostra història recent.
Encara ens
queda dia i decidim marxar. La propera destinació del dia serà el castell de
Miravet. I tal dit, tal fet. Ens enfilem al cotxe i hi fem via, tot passant per
carreteres secundàries, via El Pinell del Brai. El paisatge és ben bonic i el
dia hi acompanya. Arribem a Miravet (http://www.miravet.info/catala/index.htm; http://www.turismemiravet.cat/proposta/el-castell-de-miravet/ ) i enfilem ja cap al castell. De camí ens
empaita, sense deixar la preceptiva distància de seguretat un cotxe de gamma
alta. Quan arribem al capdamunt, també es para i veiem que és una dona que posa
propaganda d’un restaurant de Miravet a tots els cotxes.. menys al nostre!
Riem una mica
i ja fem la primera ullada de la zona, amb vistes precioses. Entrem ja al
castell i comprem l’entrada per tal de poder visitar-lo. Ens ha anat de poca
estona, però ja no podem fer la visita guiada i ens hem d’acontentar a fer-la
amb l’ajuda d’una guia escrita. Així doncs, ens hi capbussem!
A viquipèdia,
la gran enciclopèdia virtual, es conta el següent sobre el castell de Miravet (https://ca.wikipedia.org/wiki/Castell_de_Miravet): “El castell de Miravet és
una fortalesa medieval situada al terme de Miravet (Ribera d'Ebre), al cim d'un turó d'uns 100 m
d'alt que domina la població.
El castell de Miravet fou seu
d'una de les comandes catalanes de l'orde del Temple més importants. Respon a un
model de construcció militar creada a Terra Santa i difosa a l'Occident europeu
per l'orde del Temple. El de Miravet és considerat un dels millors
exemples d'arquitectura militar templera d'Europa.
Descripció
Muralles
El castell de Miravet s'aixeca
sobre la roca, protegit per l'espadat del riu i per un perímetre de muralles de
25 metres d'alçada. On ara hi ha l'aparcament, hi havia un fossat excavat a la roca per reforçar les
defenses. Els fossats impedien que els atacants es poguessin apropar i la seva
profunditat dificultava que excavessin sapes per malmetre la base dels murs.
Des de l'exterior s'observa una
gran uniformitat en la construcció, senyal que es va edificar en poc temps. Es
tracta d'una obra templera que recobreix en alguns
trams una muralla anterior d'origen andalusí. Els templers la van aixecar
amb carreus rectangulars, ben tallats,
alineats en filades molt regulars. Atès el seu propòsit defensiu, els murs
pràcticament no tenen obertures.
A la part superior de la muralla
oest, al costat de la torre del mig, es poden veure les restes d'un matacà, un voladís de pedra del que arrancava una estructura
oberta a la part inferior. En cas d'atac, els defensors podien llançar
projectils directament sobre els enemics que passaven per sota per atacar la
base del mur. (Continuarà)
(La fotografia és del riu Ebre, des del castell de Miravet)
Comentaris