Visitant els llocs de la Batalla de l’Ebre (de l’1 al 3 de desembre de 2017): visitant el museu de la batalla de l’Ebre, la Serra de Pàndols, el Pinell del Brai i Gandesa (dia 2; 2 de desembre de 2017) (IV)

Les conclusions que es poden extreure d'aquesta batalla són les següents:

1.     A nivell intern republicà, la batalla de l'Ebre pretenia donar moral a la societat civil i a les tropes després de la caiguda del front d'Aragó.

2.     La batalla consagrà l'autoritat del president Juan Negrín i de la seva estratègia de buscar una sortida diplomàtica al conflicte. Abans de negociar, calia, però, demostrar la fortalesa de la República espanyola.

3.     Negrín volgué, sense èxit, barrejar negociació i iniciativa bèl·lica però la jugada no va sortir bé perquè les democràcies preferiren una política d'apaivagament amb el feixisme i el nazisme; la qual cosa acabarien pagant car.

4.     La batalla de l'Ebre fou una batalla de desgast, insostenible militarment per la República, ja que no tenia capacitat per cobrir les baixes humanes i materials.

5.     La batalla de l'Ebre revelà les deficiències de l'exèrcit republicà: l'aviació tardà 19 dies a arribar de forma convincent al front, la inferioritat artillera i aèria era evident, l'armament i la munició no estaven unificats; i es depenia de material i recanvis de l'estranger que amb el tancament de la frontera francesa es convertí en una barrera infranquejable pel manteniment de la seva operativitat. Tampoc havia reserves de queviures, ni d'impedimenta ni d'homes.

6.     La formació militar de Franco provenia de l'escola militar francesa: derrotar l'enemic en un front estàtic mitjançant una batalla de desgast com durant la Primera Guerra Mundial. L'estratègia militar de Franco seguí aquest patró tan poc imaginatiu: atacs frontals reforçats per la superioritat aèria, artillera i en reserves d'homes i material. A més, aquesta estratègia convenia al seu propòsit polític, ja que, per una banda, procedia a l'extermini dels adversaris i, per l'altra, sumava un model de govern sense oposició i on els generals que l'havien escollit cada cop depenien més del seu lideratge.

7.     La derrota de l'Ebre fou el final de la Segona República, ja que hi perderen les millors unitats, una gran quantitat de material bèl·lic no reemplaçable i el panorama diplomàtic internacional se li acabà de girar d'esquena.

8.     Per a la vida social, econòmica, cultural i política de la Terra Alta i la Ribera d'Ebre, la batalla de l'Ebre significà un dur impacte: perdé el 15% de la població i continuà disminuint les dècades següents.. La repressió dels guanyadors facilitaren l'emigració dels derrotats, feren créixer el ressentiment i la desesperança. A més, les quantitats ingents de projectils escampats i la destrucció massiva de cases, propietats i infraestructures, com s'exemplifica al poble vell de Corbera d'Ebre, ajuden a comprendre la pobresa posterior a la guerra.”

Amb tot, pugem a la Serra de Pàndols. S´ha girat aire i l’aire s’omple de tristesa. A mig camí ens parem a agafar algunes flors que trobem. Anem pujant i finalment, arribem a la mítica cota 705. Aparquem el cotxe dalt de tot i anem directament cap al monument que hi ha en homenatge a la lleva del biberó, que va lluitar en aquests verals.

Sobre la Serra de Pàndols i els seu mirador, a viquipèdia (https://ca.wikipedia.org/wiki/Mirador_de_la_serra_de_P%C3%A0ndols ) s’explica el següent: “El Mirador de la serra de Pàndols és un espai històric d'homenatge i commemoració de El Pinell de Brai, a la Serra de Pàndols, del que va ser un dels escenaris més determinants durant la batalla de l’Ebre, l’enfrontament més important de la Guerra Civil, desencadenada pel cop d’estat militar del juliol de 1936 contra la democràcia republicana. Des de la seva privilegiada posició es controlava la resta de cotes de la serra de Pàndols, el Pinell de Brai i part de la serra de Cavalls. En aquest indret, l’Associació de Supervivents de la Lleva del Biberó hi va instal·lar als anys vuitanta el Cub de la Pau i es va adequar creant-hi un esplèndid mirador, que actualment està complementat amb un seguit de faristols explicatius sobre la importància de la cota durant la batalla de l’Ebre, a l’estiu de 1938.

En el context de la batalla de l'Ebre, el mirador de la serra de Pàndols (cota 705), també conegut com la Punta Alta, era un dels espais clau de la batalla, ja que des de la seva situació privilegiada es podien controlar i batre els altres punts elevats que l’envoltaven: el nucli del Pinell de Brai i part de la serra de Cavalls. És per aquest motiu que, a l’inici de l’ofensiva, el 25 de juliol, les forces republicanes van ocupar les principals alçades de la serra de Pàndols. Al principi d’agost l’exèrcit franquista va intentar sense èxit, després d’intensos combats, desallotjar els republicans de Pàndols, els quals hi van romandre fins al 3 de novembre, tot just abans de retirar-se definitivament a l’altre costat de l’Ebre.

A prop de Pàndols s’ha de visitar la Fontcalda, on hi ha el santuari i un balneari en un entorn natural de gran bellesa. Tant la comarca de la Terra Alta com la veïna de la Ribera d’Ebre contenen una oferta d’espais de memòria important, ja que s’han recuperat espais històrics, s’han senyalitzat llocs de memòria i s’han creat diversos centres d’interpretació; tota aquesta oferta configura els Espais de la Batalla de l’Ebre. També es pot visitar, per proximitat geogràfica i temàtica, el camp d’aviació de la Sénia, al Montsià”

I sobre la Serra de Pàndols, hi ha aquesta informació (https://ca.wikipedia.org/wiki/Serra_de_P%C3%A0ndols):” La Serra de Pàndols és una serra que forma part de la Serralada Prelitoral catalana. És repartida entre els municipis de Gandesa i el Pinell de Brai a la Terra Alta, la seva elevació màxima és la Punta Alta, amb una altitud de 704 metres.  La serra de Pàndols és abrupta i tallada per barrancs profunds, tributaris del riu Canaleta, que entre Bot i Prat de Comte s'escorre cap al pas de Barrufemes. Al sud de la Serra de Pàndols hi ha la serra de Paüls i la serra de l'Espina, seguint la mateixa alineació i enllaçant amb els Ports, extrem nord-oriental del Sistema Ibèric. La Serra de Pàndols està inclosa al Pla d'Espais d'Interès Natural Serres de Pàndols-Cavalls.

Al temps de la Guerra Civil Espanyola la Serra de Pàndols i la Serra de Cavalls varen ser l'escenari de violents combats entre diverses unitats lleials a la república —com l'11a Divisió de l'Exèrcit Popular de la República— junt algunes unitats de les Brigades Internacionals, i les tropes insurrectes del General Franco.

Durant la Batalla de l'Ebre, la Punta Alta, anomenada cota 705, era una posició clau per dominar el conjunt de la serra de Pàndols. Aquesta elevació es troba al terme municipal de Pinell de Brai. Avui hi ha un monòlit al lloc que fou l'escenari del "carnatge de Pàndols" i la visita del Mirador de la serra de Pàndols a la cota 705 forma part dels recorreguts de turisme històric de la zona”.

A fora fa moltíssima fred, l’aire talla. Però anem directament a veure l’escultura – homenatge a la lleva del biberó, que tal i com es conta a viquipèdia (https://ca.wikipedia.org/wiki/Lleva_del_Biber%C3%B3 ): “Lleva del Biberó (coneguda també com a Quinta del Biberó) fou el nom que van rebre les lleves republicanes del 1938 i 1939 durant la guerra civil espanyola. Va ser mobilitzada per ordre del president de la Segona República Espanyola, Manuel Azaña, a finals d'abril del 1938. En aquell moment havia començat l'ocupació franquista de Catalunya i l'Exèrcit Nacional havien atacat Lleida, Gandesa, Balaguer, Tremp i Camarasa, fets que van suposar l'abolició de l'Estatut d'Autonomia de Catalunya.

En total van ser cridats a files uns 30.000 nois nascuts el 1920 i el 1921. D'antuvi havien de cobrir tasques auxiliars, però el 25 de juliol de 1938 ja participaven en l'ofensiva republicana a la batalla de l'Ebre, quan només tenien disset anys.

Es creu que va rebre aquest nom quan Frederica Montseny va referir-se a tots ells d'aquesta manera: Disset anys? Però si encara deuen prendre el biberó. Van estar en les cruentes batalles del Merengue i el Valadredo, les dues al front del Segre. També prengueren part en la batalla de l'Ebre. Però també hi hagué biberons en zones menys conegudes com el Pirineu de Catalunya, destinats al batalló alpí.

Acabada la guerra corregueren sorts ben diferents. Alguns als camps de concentració d'Argelers, Sant Cebrià de Rosselló i Agde. Altres a les presons franquistes i als camps de concentració de Vitòria, Miranda de Ebro i tants d'altres. Anaren a batallons de treballadors repartits per tota Espanya, feren el servei militar a Saragossa, Barcelona, l'Àfrica, etc. Alguns fins i tot lluitaren contra els maquis o foren sorpresos per l'arribada dels nazis a Paris.

Uns 307 supervivents i 412 familiars van fundar el 1983 l'Agrupació de Supervivents de la Lleva del Biberó-41.”

Se’m posa la pell de gallina, ja que familiars com l’oncle Tomàs, que va formar part d’aquesta lleva. També hi ha un munt de plaques que recorden a tots els que van perdre la vida en aquells verals. També per allà hi ha la tomba del soldat desconegut, que correspon a un brigadista internacional. El brigadistes internacionals, tal i com s’explica a viquipèdia (https://ca.wikipedia.org/wiki/Brigades_Internacionals ):” Les Brigades Internacionals foren unitats militars formades per voluntaris d'esquerra vinguts d'arreu del món per lluitar contra el feixisme en la Guerra Civil espanyola, a favor de la República i en contra dels militars insurrectes del general Franco reforçats pels règims totalitaris d'Alemanya i Itàlia.

Les Brigades Internacionals van participar en les més cruentes batalles de la guerra com a unitats de xoc, fins que el 23 de setembre del 1938 es retiraren del conflicte a causa de la pressió de la comunitat internacional a través del Comitè de No-intervenció, després d'haver patit enormes baixes.

(Continuarà)

(La fotografia correspon a El Pinell del Brai)