Visitant els llocs de la Batalla de l’Ebre (de l’1 al 3 de desembre de 2017): visitant el museu de la batalla de l’Ebre, la Serra de Pàndols, el Pinell del Brai i Gandesa (dia 2; 2 de desembre de 2017) (II)

L'estratègia políticomilitar del general Franco és imprescindible per entendre el desenvolupament de la batalla de l'Ebre. Per Josep Sánchez Cervelló i Pere Clua Micola, a La Batalla de l'Ebre: un riu de sang, des del començament de la Guerra Civil, les operacions bèl·liques de Franco obeïen a la dinàmica d'allargar la guerra "per dos motius essencials: fer, d'una banda, una "neteja" a fons dels seguidors i defensors de "l'antipàtria" i, per l'altra, augmentar el seu ascendent sobre els generals que formaven la cúpula militar, perquè cada dia que passava s'havien de centrar més en qüestions estrictament operatives; mentrestant Franco s'encarregava de la Governabilitat, de manera que augmentaven les distàncies entre ell i els seus iguals".

Preparatius de la batalla

Exèrcit Popular Republicà (https://ca.wikipedia.org/wiki/Ex%C3%A8rcit_Popular_de_la_Rep%C3%BAblica)

Les tropes republicanes havien estat derrotades a l'Aragó el mes d'abril de 1938. Eren unes tropes molt malmeses i amb molt poca moral. Per la constitució d'un nou exèrcit, l'Exèrcit de l'Ebre, s'empraren les antigues milícies del front d'Aragó, el V Cos d'Exèrcit manat per Juan Modesto i per cobrir la manca d'efectius, el 12 d'abril de 1938, el govern republicà decretà la mobilització de noves lleves: la dels homes de més de 35 anys (l'anomenada lleva del sac) i els joves nascuts el 1920 (la lleva del biberó).

Finalment, el 25 de maig es constituí l'Exèrcit de l'Ebre, a les ordres del tinent coronel Juan Modesto, amb el lloc de comandament a l'Espluga de Francolí i integrat per dos Cossos d'Exèrcit: el XV i el V, que serien reforçats pel XII i el XVIII un cop començada la batalla. En concret:

·        El XV Cos d'Exèrcit dirigit pel Tinent Coronel Manuel Tagüeña des d'Escaladei i el formaven les següents Divisions: la 35a Divisió Internacional a les ordres del major Pedro Mateo Merino (amb l'XI, XIII i XV Brigades Internacionals); la 3a Divisió, a les ordres del major Esteban Cabezos (amb la 31a, 33a i 60a brigades), i la 42a Divisió, sota el comandament del major Manuel Alvarez (amb la 226a, 227a i 59a brigades). A mitjans de juliol, rebé el reforç de la 16a Divisió del XII Cos de l'Exèrcit Popular Republicà, el 3r Regiment de Cavalleria, artilleria antiaèria, blindats i mitjans de pas.

·        En segon lloc, comptava amb el V Cos d'Exèrcit, sota el comandament del Tinent Coronel Enrique Líster, amb la base a Salou i formada per: l'11a Divisió a les ordres del major Joaquin Rodríguez (amb la 1a, 9a i 100a brigades); la 46a Divisió sota comandament del major Valentín González "El Campesino" (amb la 10a, 37a i 101a brigades), i la 45a Divisió internacional dirigida pel tinent coronel Hans Kahle (amb les brigades XII "Garibaldi", la XIV"Marsellesa" i la 139a).

·        En tercer lloc, el XII Cos d'Exèrcit era dirigit pel tinent coronel Etelvino Vega, s'estava a la Bisbal de Falset i estava integrat per la 16a Divisió del major Manuel Mora amb la 23a i la 24a brigades i la 44a Divisió sota comandament de Ramón Pastor i amb les brigades 140a, 144a i 145a.

·        Finalment, el XVIII Cos d'Exèrcit, a les ordres del tinent coronel José del Barrio, actuà com a reserva tàctica dels dos primers. Estava format per tres divisions: la 27a Divisió, manada per Marcelino Usatorre i formada per les brigades 122a (amb el 1r batalló, "la Bruixa"), 123a i 124a.; la 60a Divisió del major Manuel Ferràndiz, amb les divisions 95a, 84a i 224a., i la 43a Divisió, comandada pel tinent coronel Antonio Beltrán Casaña ("l'Esquinazau") amb la 72a, la 102a i la 130a brigades.

El V i XV Cossos d'Exèrcit disposaven a l'inici de la batalla d'uns 35.000 homes cadascun. De la resta no hi ha informacions fidedignes, però eren inferiors als dos primers.

A principi de l'estiu de 1938, el general Vicente Rojo, cap de l'Estat Major Central republicà, ja havia planejat l'atac amb una operació que preveia superar un front de més de 60 quilòmetres (des de Mequinensa fins al delta de l'Ebre). Era un pla ambiciós, xocava amb la tàctica militar de considerar els rius cabalosos com a infranquejables, i pretenia avançar cap al sud des de Tortosa (en un intent d'arribar a Vinaròs) i avançar cap al massís dels Ports i sorprendre les tropes franquistes a Morella. L'estratègia era arriscada per diversos motius: en primer lloc, per l'orografia agresta de la Terra Alta; en segon lloc, perquè les tropes quedarien d'esquena al riu i sense gaire marge de maniobra en cas de contraatac.

Exèrcit rebel (https://ca.wikipedia.org/wiki/Ex%C3%A8rcit_Nacional )

A la riba dreta de l'Ebre es trobava, inicialment, desplegat el Cos d'Exèrcit del Marroc, però posteriorment, donat el volum i duresa de les operacions es va afegir el Cos d'Exèrcit del Maestrat, dirigit pel general Rafael García Valiño.

·         El Cos d'Exèrcit del Marroc estava integrat per unos 98.000 homes comandats pel general Juan Yagüe, i estava format per: la 40a Divisió, la 50a Divisió i la 105a Divisió. Tret de la 50a Divisió, formada per soldats de reemplaçament, la resta de divisions eren tropes molt experimentades: legionaris, regulars, mercenaris africans de l'Ifni i el Sàhara, i voluntaris de les milícies falangistes i carlines.

·         El Cos d'Exèrcit del Maestrat, que s'afegí posteriorment, estava dirigit pel general Rafael García-Valiño Marcén i comptava amb diverses divisions: la 1a Divisió de Navarra, la 74a Divisió (la Leona), la 82a Divisió, la 84a Divisió i la 13a Divisió

Però més enllà de la infanteria, la superioritat aèria i la capacitat de foc de l'artilleria del bàndol franquista van ser crucials en el desenllaç de la batalla. Pel que fa a la superitoritat aèria, els atacs de la legió Còndor i l'aviació legionària italiana seran un dels elements clau al llarg de tota la batalla. Per exemple, durant els primers dies de la batalla, els millors pilots de l'Alemanya nazi van deixar caure una gran quantitat de bombes sobre els ponts que creuaven l'Ebre, fet que va impedir l'arribada de nou material republicà al front; però també a punta Targa, a la serra de Pàndols i, sobretot, a la serra de Cavalls, van ser decisius per tombar la batalla cap al costat franquista. Pel que fa a l'artilleria, l'exemple de Punta Targa és il·lustratiu: l'artilleria franquista va arrasar les primeres línies republicanes; una constat durant tota la batalla. A més, els tiradors franquistes podien renovar les peces mentre a la rereguarda reajustaven els canons avariats; en canvi, els republicans no podien fer-ho degut a la inferioritat numèrica, fet que implicava que espremessin les armes fins a espatllar-les.

La batalla de l’Ebre

El 25 de juliol del 1938 les forces republicanes van llançar l'ofensiva per travessar l'Ebre. S'iniciava una terrible batalla de desgast que ha perdurat en la consciència col·lectiva de generacions. Durant 115 dies, el riu va ser el testimoni d'un enfrontament cruel i decisiu pel desenllaç de la Guerra Civil.

El pas del riu

La batalla va iniciar-se a les 0:15 hores de la matinada del dia 25 de juliol de 1938 quan l'exèrcit republicà va començar a creuar el riu Ebre per diferents punts entre Mequinensa i Amposta. El gruix de les forces dels dos Cossos d'Exèrcit van penetrar per la zona compresa entre Riba-roja, Flix i Ascó. Alhora, per distreure l'atenció de l'enemic, es realitzaren dos passos menors: un, més al nord, a càrrec de la 42a Divisió que amb 9.500 homes va creuar el riu entre Mequinensa i Faió, i un altre pel sud, en el sector d'Amposta, a càrrec de la 45a Divisió. (Continuarà)

(La imatge és també de la Serra de Pàndols)