Visitant els llocs de la Batalla de l’Ebre (de l’1 al 3 de desembre de 2017): visitant el museu de la batalla de l’Ebre, la Serra de Pàndols, el Pinell del Brai i Gandesa (dia 2; 2 de desembre de 2017) (III)

El creuament del riu per Amposta

Les nits anteriors a la batalla, camions republicans amb els llums encesos circulaven per la riba esquerra del riu, davant d'Amposta, mirant de cridar l'atenció dels observadors franquistes. La finalitat era distreure'ls de la zona principal de l'atac, més al nord. Aconseguiren l'objectiu perquè uns dies abans de l'atac es va evacuar la població civil, es va reforçar la 105a Divisió franquista amb 10.000 homes provinents de Mallorca i es va omplir d'aigua el canal de la riba dreta per dificultar encara més un possible pas del riu. Tot plegat va facilitar que els nacionals rebutgessin l'ofensiva provocant greus pèrdues a la 45a Divisió republicana. Cal esmentar, que tot i ser una maniobra de distracció, igual que la del pas de riu pel sector Mequinensa-Faió a l'extrem nord, la magnitud de la desfeta republicana va comportar un contratemps notable.

Una circumstància paral·lela prèvia a la batalla demostra que els problemes personals i polítics incidiren en l'organització de l'Exèrcit Popular de la República: unes hores abans de l'atac, el tinent coronel Valentín González, el Campesino, havia estat destituït per Líster i Modesto i substituït per Domiciano Leal al capdavant de la 46a Divisió.

Fos com fos, el batalló Comuna de París de la XIV Brigada Internacional de la 45a Divisió va creuar el riu a l'oest d'Amposta a les 00:15 hores del dia 25 de juliol, a la zona anomenada "Font de Quinto" (prop de Campredó). En aquest cas, les tropes franquistes estaven ben preparades per fer front a l'ofensiva republicana: el 292è Batalló de Tiradores d'Ifni, una unitat selecta de les tropes mores de Franco, així com la 2a Brigada de la 105a Divisió, van provocar una autèntica matança en les tropes de voluntaris francesos i belgues. Al llarg de la matinada, dos batallons més de la XIV Brigada van poder travessar el riu, però en pèssimes condicions i molt delmades per l'intens foc artiller i de les metralladores franquistes. A més a més, l'exèrcit de Franco va aconseguir aviat el suport addicional de la 13a Divisió.

Els soldats republicans van aconseguir amb molt d'esforç col·locar una passera que, juntament amb les 20 barcasses que disposaven, va permetre travessar el riu a un bon nombre dels 1.000 homes que componien la XIV Brigada, però llavors es toparen amb la segona barrera que suposava el canal de la dreta de l'Ebre, mentre els franquistes havien aconseguit encerclar-los i sotmetre'ls a un terrible foc artiller. Així, a mig matí, la passera havia estat derruïda, el batalló Commune de París havia estat aniquilat i la resta d'unitats havien patit grans pèrdues humanes, de manera que només un grapat de soldats van poder tornar, a la caiguda de la tarda, a creuar a la riba esquerra del riu, deixant a terra o surant Ebre avall més de 600 companys,  si bé altres historiadors parlen de 200. Hi hagué pocs presoners entre els republicans, que foren separats entre estrangers i espanyols. Els primers foren assassinats en un barranc de Santa Bàrbara.

El creuament del riu pel sector Mequinensa-Faió

Les forces de la 42a Divisió que creuaren pel nord, en canvi, van aconseguir un èxit inicial, ja que van establir un cap de pont i van arribar fins als alts dels Auts, tallant la carretera que uneix Faió amb Mequinensa. Amb tot no van assolir l'ocupació de cap d'aquests dos pobles i restaren tancats en una borsa, amb el riu a l'esquena i aïllats de la resta del XV Cos d'Exèrcit.

El creuament del riu per la zona central de l'ofensiva

El gran pes de l'operació va anar a càrrec de les forces que van creuar pel sector central, integrades pel gruix dels V i i XV, que comptaven amb suport d'artilleria. Les tropes defensores eren les unitats del 50è Divisió del Cos d'Exèrcit Marroquí, que es van retirar. En una ràpida operació i malgrat la manca de transport mecanitzat, ocupen els dies següents les serres de la Fatarella, Pàndols i Cavalls. Amb aquestes conquestes, el 26 de juliolestableixen la línia de màxima penetració de l'exèrcit republicà, i que coincidiria, amb la corda de l'arc que forma l'Ebre entre Faió i Benifallet.

L'aturada de l'avanç republicà

L'exèrcit nacional disposava de més efectius i una superioritat aèria total, mentre que l'exèrcit republicà atacava a camp obert, mancat de suport aeri i amb una artilleria mòbil insuficient. Tot plegat va constituir un desavantatge decisiu per als interessos de la Segona República. A més, segons l'historiador i escriptor Antony Beevor, les forces republicanes van actuar sense cap objectiu estratègic final clar i sense aplicar la teoria de la penetració profunda, fet que les va dur a malgastar temps i esforços atacant posicions defensives nacionals secundàries. Això va permetre que les forces mecanitzades del bàndol franquista prenguessin importants posicions defensives, de manera que el suport aeri i l'artilleria mecanitzada van ser decisius per donar la volta a l'avanç republicà inicial.

Per tant, l'exèrcit republicà va atacar entre els dies 26 a 31 de juliol i va arribar fins a les primeres cases de Vilalba dels Arcs, però a partir del 31 de juliol va haver de passar de factoa la defensiva.

Primera batalla de Pàndols

L'ofensiva de les tropes franquistes es va iniciar el 9 d'agost, i durant una setmana, fins al 16 d'agost, lluitaren cos a cos l'11a divisió contra la 4a de Navarra franquista. La lluita va ser acarnissada, sense aigua, fins a quedar desfets. Amb tot, els franquistes conqueriren la cota 705 o Punta Alta, al terme d'El Pinell de Brai, una posició clau per dominar el sistema muntanyós de la Serra de Pàndols, quan l'11a divisió republicana, totalment esgotada i esmicolada, va retirar-se la nit del dia 13 al 14 d'agost per ser rellevada per la 35a Divisió Internacional. Fou precisament el relleu el fet que va propiciar l'ocupació per sorpresa per part del 5è Tabor de Regulars de Ceuta, que va anticipar-se.

En qualsevol cas, malgrat que els franquistes prengueren la cota 705, el fet de no assolir el control de l'ermita de Santa Magdalena i de les cotes 641, 609, 602 i 666. els va fer fracassar en el seu objectiu d'avançar cap a la vila de Pinell de Brai. El dia 16, el general Franco va aturar l'ofensiva.

L'atac a la serra de Cavalls

Franco canvia d'estratègia quan decideix conquerir pam a pam el territori, sense importar les baixes. En lloc dels atacs pels flancs, ara escometria des del centre; pels cims de la Fatarella i la serra de Cavalls. Amb dificultats, els republicans paren l'ofensiva franquista, però el 7 de setembre, es parapeten al barranc de la Vimenosa. El 14, els franquistes reinicien l'atac amb una forta cobertura artillera fins a l'ocupació de la punta del Cucuc. Els franquistes continuen l'avenç cap a les Camposines i, l'11 d'octubre, ocupen la part esquerra de la cruïlla.

El 30 d'octubre té lloc la darrera ofensiva dels nacionals: aquests avancen per la zona plana del riu fins a Móra d'Ebre amb la intenció d'encerclar les tropes que encara queden a la serra de Cavalls i les Camposines. A Corbera d'Ebre, els franquistes emplacen més de tres-cents canons contra la serra de Cavalls. Aquell mateix dia cauen nou mil tones d'artilleria i vuit mil l'aviació sobre un front d'un quilòmetre que deixa esmicolades les defenses republicanes.

El dia 4 de novembre, els franquistes ocupen Miravet; el 6, Benissanet; el 7, Móra d'Ebre; l'11, la Venta de Camposines; el 15, la Fatarella, i el 16 entren a Riba-roja.

Retirada final republicana

Els alts comandaments republicans decideixen que han d'evacuar. La tarda del 15 de novembre, a les ordres de Manuel Tagüeña, les tropes republicanes creuen a Flix el riu en sentit invers, i a quarts de cinc de la matinada es vola el pont de ferro. La batalla s'ha acabat.

Conseqüències i conclusions

Després de la derrota republicana, la guerra es va convertir en un continu avanç dels franquistes que prenen Barcelona el 26 de gener i Madrid el 28 de març de 1939. Així, doncs, la derrota republicana va esdevenir el cop definitiu a la República. Dels prop de cent mil soldats que hi van anar no en van tornar sencers ni la meitat. Si hi afegim les grans pèrdues materials, l'exèrcit republicà va rebre el pitjor revés de la guerra. El desenllaç de la guerra s'havia decidit a l'Ebre. No debades, després d'aquesta derrota de l'exèrcit republicà, el destí de Catalunya i de la República estava dat i beneït. L'ocupació del Principat, amb unes defenses debilitades i una rereguarda afamada i desmoralitzada, només era qüestió de poc temps per a la maquinària de guerra franquista, reforçada per la legió Còndor de l'Alemanya de Hitler i el Corpo Truppe Volontarie de la Itàlia de Mussolini.

(La imatge és també de la Serra de Pàndols)