Visitant els llocs de la Batalla de l’Ebre (de l’1 al 3 de desembre de 2017): visitant el museu de la batalla de l’Ebre, la Serra de Pàndols, el Pinell del Brai i Gandesa (dia 2; 2 de desembre de 2017) (XI)

Història

Al Coll del Moro s'hi troba un poblat iber, que fou l'antecedent del poble. Aquest poblat estava connectat amb poblats ibers de Lleida i amb lo poblat iber de Tivissa. Actualment, encara podem trobar una fortificació defensiva i, més a més, un conjunt de tombes. Lo conjunt deixa rastres de l'expansió dels romans i s'hi van trobar evidències del pas dels cartaginesos de la marxa que Anníbal Barca va fer cap a Roma.

L'origen de Gandesa el trobem posteriorment en un assentament àrab, l'any 1153, essent Ramon Berenguer IV que li atorga carta de ciutadania, com los terrenys coneguts com la Catalunya nova per la recuperació als moros de les terres del Principat. L'any 1194, es va fer entrega de la carta de població a Gandesa. A partir d'aquesta entrega és considerada la fundació del poble. Dos anys després, se va començar a construir l'església romànica.

Los homes del temple van deixar curioses mostres del seu domini i, en particular, la portalada de l'església arxiprestal on hi ha qui diu que s'enterren los darrers secrets abans de la seva persecució pel Rei de França i el Papa. Los templers van deixar pas al domini dels Hospitalers. Lo rei Jaume I li atorga carta de cabalatge.

Gandesa també és un dels pobles que va participar en la Guerra de Successió Espanyola i, fins i tot, va patir un setge que va determinar el refugi de molts dels seus habitants a Mequinensa. També va ser lleial als austriacistes, tot i que amb la caiguda de Tortosa, la seva capitulació va ser immediata.

També destaca el seu paper durant l'Edat Moderna a la primera guerra carlina, dirigida per la baronessa de Purroy i va resistir fins a set setges del general Ramon Cabrera, el tigre del Maestrat, los anys 1836, 1837 i 1838.^[3] Això li va valer el reconeixement dels lliberals i va ser receptora de diferents poemes del cant a la defensa de la llibertat. Se li va atorgar el qualificatiu de “molt lleial, heroica i immortal Ciutat de Gandesa”.

Al juliol de 1938 l'Exèrcit Popular de la República va llançar l'esmentada contraofensiva de l'Ebre, que va arribar fins a la mateixa porta de Gandesa. A partir d'aquesta data i durant tres mesos, se va desenvolupar la coneguda Batalla de l'Ebre, que es va concretar als pobles de la Terra Alta (la Fatarella, la Pobla de Masaluca, Villaba dels Arcs, Corbera d'Ebre –bombardejada per l'aviació alemanya i per les forces franquistes-, la mateixa Gandesa –serra de Cavalls i serra de Pàndols-, Bot, i també el Pinell de Brai). Lo general colpista Franco va establir el seu lloc de comandament al Coll del Moro, tot just al costat de la resta del poblat iber. Aquesta fou la batalla més sagnant de la Guerra Civil espanyola, on hi van perdre la vida més de cent mil persones (es diu que moltes de les Brigades Internacionals van quedar sense brigadistes i que eren reforçades per espanyols).

La comarca de la Terra Alta va entrar en un declivi important a partir dels anys 1940 i 1950. Fins a l'inici de la construcció de les centrals nuclears d'Ascó (1976), la pèrdua d'habitants era constant. Ja amb la situació democràtica, des dels anys 80, hi va haver la modernització de moltes instal·lacions públiques d'instrucció, d'assistència primària i jutjats, que li van conferir una modernització substancial.

Economia

Tant a Gandesa com a la Terra Alta, els ingressos provenen del camp i de la indústria.

Los conreus de la vinya, les oliveres i els ametllers, a més dels cereals com lo blat, l'ordi i la civada, han marcat la seva economia agrària en lo passat i en lo present. La Terra Alta i Gandesa són conegudes per la producció vinícola fins a tal punt d'obtenir la Denominació d'origen Terra Alta. En segon pla, Gandesa també ha estat predominada per oficis menestrals típics del nuclis de població concentrats (ferrers, fusters, sastres, barbers). La indústria fins als anys 60 va ser principalment de transformació agrícola (vi, oli). Cal destacar les cooperatives de Gandesa i el Pinell de Brai reconegudes com les catedrals del vi i construïdes pels voltants de 1920-. A partir dels anys seixanta va aparèixer una indústria de manufactura de paper i de cartró, les quals actualment ocupen un dels primers llocs dins l'economia espanyola. També en los anys seixanta es van expandir les granges del porcí i de l'aviram. 

Parla

A Gandesa es parla català occidental, un dialecte de la llengua catalana. La seua principal característica és que, a diferència del català oriental, no hi ha una neutralització de vocals àtones (la “e” i la “o” la pronuncien tònica). També mantén lo so de la “u” en los possessius (meua, teua, seua).

Llocs d’interès

En lo nucli urbà de Gandesa podem trobar diferents edificis de diferents èpoques:^[5]

·         Cooperativa agrícola: és un edifici modernista que va ser construït l'any 1919 per Cèsar Martinell. L'edificació consta de tres naus rectangulars paral·leles de diferent alçada. Los elements més definitoris d'aquesta construcció són lo maó i la volta catalana. Va ser declarada “Bé cultural d'interès” per la Generalitat de Catalunya l'any 2007. L'edifici, des de la seva construcció, ha estat destinat a l'elaboració de vins.

·         Església de la mare de Déu de l'assumpció: És una de les construccions més importants del poble. És un edifici romànic de transició al gòtic amb una excepcional portalada de l'Escola de Lleida. Al segle XVII se va reformar i va canviar la seva orientació, es va fer més alt i se li va afegir un campanar de 40 metres d'alçada.

·         Centre d'estudis de la Batalla de l'Ebre: És lo principal museu de la Terra Alta sobre la Guerra Civil espanyola on s'expliquen los esdeveniments de la Batalla de l'Ebre.

·         Fonda Pere Manyà: A la plaça de la “farola” trobem la Fonda de Pere Manyà. Un edifici del 1868. Tota la façana va rebre diversos impactes durant la Guerra Civil

·         Palau del castellà: Edifici d'origen templer. En un passat, estava completament aïllat de la resta per un fossat defensiu, avui perdut. S'hi veuen corrioles de fusta que es conserven damunt la porta, que evidencien l'existència d'un possible pont llevadís. Actualment, l'edifici és més conegut com “la presó”, ja que el 18 d'abril de 1834 Gandesa va ser anomenada “cap de Partit Judicial”, i com que no tenien cel·les van habilitar les cel·les ja existents del Palau del Castellà.

·         Ajuntament de Gandesa

·         Cal Cerer: És una casa d'origen Medieval. En la seva façana s'hi pot observar l'escut de la casa. Un dels balcons i les finestres conserven la pedra original.

·         Ca Sol: Edifici construït l'any 1912, d'estil modernista. Les ondulacions, decoracions amb motllures i relleus florals en les finestres són lo més característic de la construcció.

·         Cal Pardo: Los seus baixos fan característic a l'antiga casa pairal, que actualment està restaurada. Encara avui en dia, es poden observar els estris que utilitzaven per treballar la terra, fer pa durant la matança del porc.

·         Ca l'Inquistador: Era un dels palaus gòtics més importants de la comarca. Durant los anys va anar sofrint remodelacions.

·         Ca la vila vella: És un edifici gòtic. Actualment només podem observar un finestral característic del gòtic, ja que la construcció va estar parcialment absorbida amb l'ampliació de l'Església de la mare de Déu de l'assumpció.

·         Ca Sunyer: És un immoble de l'època medieval de noble llinatge, tal com se pot observar a l'escut de damunt de la porta principal. Amb los anys, ha sofrit moltes remodelacions, però encara s'hi conserva la porta del cavaller i diferents finestres característiques.

·         Casa de Barons de Purroy: És un palau barroc del S.XVIII, tot i que la façana és un exemple de l'arquitectura Renaixentista.

(Continuarà)

(La fotografia és, de nou, del poble Vell de Cobrera d'Ebre)