Visitant els llocs de la Batalla de l’Ebre (de l’1 al 3 de desembre de 2017): visitant el museu de la batalla de l’Ebre, la Serra de Pàndols, el Pinell del Brai i Gandesa (dia 2; 2 de desembre de 2017) (VI)
La sanitat a les
Brigades Internacionals
Les Brigades Internacionals disposaren dels seus propis hospitals
de guerra, sovint equipats per donacions i recaptes organitzades per partits i
sindicats d'esquerra a diversos països, on atengueren els seus ferits, així com
d'altres soldats i població civil.
Foren nombrosos també els sanitaris voluntaris que els
acompanyaren, com el metge comunista búlgar Zwetan Kristanow (Oscar Telge), responsable mèdic dels
serveis sanitaris de les Brigades Internacionals, el metge txec Bedrich
Kisch i la metgessa vienesa Françoise Riesel, cirurgians tots dos a l'Hospital de
Benicàssim, el metge
anglès Reginald
Saxton, que
treballà en precaris hospitals de campanya a Guadarrama, a la vall del
Jarama o
al front de
l'Ebre, així com
les infermeres Patience Edney i Ada Hodson, al front de l'Ebre, o la infermera negra nord-americana Salaria Kee, a Conca i a
Múrcia.
Brigadistes destacats
Acompanyant els brigadistes internacionals hi havia diversos
voluntaris que més tard esdevindrien personalitats polítiques, com ara un
jove Willy Brandt, futur president socialdemòcrata de la República
Federal Alemanya o Josip Broz Tito, futur president de Iugoslàvia.
També s'hi allistaren diversos homes de lletres, com Ralph Fox, Charles Donnelly, John Cornford, Christopher
Caudwell, Ludwig Renno George Orwell. D'altres hi
simpatitzaren i es convertiren en eficaços propagandistes, com Truman Capote o Ernest Hemingway. Alguns
d'ells deixarien obres destacables inspirades per la seva estada al conflicte,
com ara la novel·la Per qui toquen les campanes de
Hemingway o el celebrat Homenatge a Catalunya en
el cas d'Orwell. També nombrosos reporters de guerra estrangers seguiren les forces internacionals per
explicar al món el seu sacrifici, com Gerda Taro i Robert Capa.
Entre els comandaments dels brigadistes alguns destacaren
especialment, bé per la seva actuació organitzativa remarcable (André Marty, Luigi Longo, Henri Tanguy, Dezvo
Reval Turai i
d'altres), bé per la seva mort heroica en combat (Hans Beimler, Robert Hale
Merriman, George Nathan, Oliver Law).
Himne de Marxa de les
Brigades
Adaptació catalana sobre el text d'Erich Weinert i música composta per Carlos
Palacio:
Hem nascut en una
terra llunyana,
la portem al
nostre cor.
Però no hem
perdut la pàtria,
la nostra pàtria
és avui davant Madrid!
Però no hem
perdut la pàtria,
la nostra pàtria
és avui davant Madrid!
Els germans
d'Espanya són a les barricades,
els germans
d'Espanya són pagesos i obrers.
Endavant les
Brigades Internacionals,
amunt la bandera
de la solidaritat!
Endavant les
Brigades Internacionals,
amunt la bandera
de la solidaritat!”
Contemplo el paisatge que se’m
presenta davant dels ulls. Pell de gallina quan la ment se’n va imaginant com
devien amagar-se els soldats o les pors que devien plorar o els anhels que van
construir entre bombes. Passegem una miqueta pels voltants i ja marxem, més que
res perquè l’aire fred fa molt insuportable estar a fora.
Deixem
el ram de flors en honor als que allí
van perdre la vida i ja marxem, amb un nus a la gola fent el camí de baixada de
la cota 705.
Encara ens queden unes hores de sol i
decidim anar a visitar un poble inclòs també dins els Espais de la Memòria
Històrica, com és ara El Pinell del Brai (http://www.pinelldebrai.altanet.org/ ). Anem tirant i entrem ja en aquest
poble, una part del qual està damunt d’un penya-segat. Pugem cap a la zona més
alta del poble i hi aparquem. Tal i com es conta a viquipèdia (https://ca.wikipedia.org/wiki/El_Pinell_de_Brai) :” El
Pinell de Brai és una vila i municipi de la comarca de la Terra Alta.
Geografia
El terme municipal té una forma rectangular amb base paral·lela a la
direcció del riu Ebre. Forma una altiplà previ a
la resta de la comarca de la Terra Alta. El costat sud-est el tanquen les serres de Vallplana i la Talaia; aquestes serres drenen directament a l'Ebre. El costat nord-oest està
conformat per les serres de Pàndols i Cavalls. Aquestes dues serres
separen el terme de la resta de la comarca. Paral·lel al costat sud-oest flueix
el riu Canaletes creuant la serra de Pàndols, la vall dels Prats i la serra de Vallplana. El costat nord-est queda obert i limita
amb el terme municipal de Miravet (comarca de la Ribera d'Ebre).
Nucli urbà
El nucli originari està ubicat en un cim rocallós i formava part
de l'antic castell del Pinell, del qual es troben vestigis en algunes cases.
Posteriorment, i sense que es pugui precisar cap datació, es va efectuar una
ampliació en què s'inclou l'actual església parroquial. Actualment les
edificacions noves es construeixen en direcció nord.
Història
La primera referència al lloc del Pinell es remunta a l'acta de
donació de Ramon
Berenguer IV a l'orde dels Templers,
on es nomena el castell del Pinell, dita acta està datada el 1150.
Posteriorment, es concedeixen sengles cartes de població els anys
1198 i 1207. Les característiques lingüístiques dels habitants del Pinell i
altres pobles de la comarca de la Terra Alta són molt semblants a la parla de
les comarques
centrals de Lleida i això fa pensar que les repoblacions foren efectuades,
majoritàriament per habitants d'aquelles terres.
Per trobar una altra fita històrica hem de saltar en el temps fins
a la Guerra de
Successió espanyola. La vil·la
del Pinell es va alinear amb la causa borbònica, en contra de l'opció majoritària de tota Catalunya. En
reconeixement, el rei Carles III
d'Espanya va
estendre el títol de "Fidelísima Villa".
En el passat segle, la Guerra civil espanyola va tenir el darrer episodi bèl·lic a la batalla de l'Ebre. Com en molts pobles d'Espanya, cal lamentar moltes víctimes per
motius polítics, de soldats que lluitaren en ambdós bàndols i malalties
derivades de les condicions de vida. Les serres de Pàndols i Cavalls varen marcar la línia del front, i quan les forces
franquistes varen rompre les defenses de Cavalls es va desmoronar l'exèrcit
republicà. El nucli urbà del Pinell va ser castigat pel foc artiller i de
l'aviació franquista, resultat de la qual cosa varen quedar destruïdes 72 cases
el poble. (Continuarà)
(La imatge correspon al Poble Vell de Corbera d'Ebre)
Comentaris