Visitant els llocs de la Batalla de l’Ebre (de l’1 al 3 de desembre de 2017): visitant el museu de la batalla de l’Ebre, la Serra de Pàndols, el Pinell del Brai i Gandesa (dia 2; 2 de desembre de 2017) (VI)

La sanitat a les Brigades Internacionals

Les Brigades Internacionals disposaren dels seus propis hospitals de guerra, sovint equipats per donacions i recaptes organitzades per partits i sindicats d'esquerra a diversos països, on atengueren els seus ferits, així com d'altres soldats i població civil.
Foren nombrosos també els sanitaris voluntaris que els acompanyaren, com el metge comunista búlgar Zwetan Kristanow (Oscar Telge), responsable mèdic dels serveis sanitaris de les Brigades Internacionals, el metge txec Bedrich Kisch i la metgessa vienesa Françoise Riesel, cirurgians tots dos a l'Hospital de Benicàssim, el metge anglès Reginald Saxton, que treballà en precaris hospitals de campanya a Guadarrama, a la vall del Jarama o al front de l'Ebre, així com les infermeres Patience Edney i Ada Hodson, al front de l'Ebre, o la infermera negra nord-americana Salaria Kee, a Conca i a Múrcia.
Brigadistes destacats
Acompanyant els brigadistes internacionals hi havia diversos voluntaris que més tard esdevindrien personalitats polítiques, com ara un jove Willy Brandt, futur president socialdemòcrata de la República Federal Alemanya o Josip Broz Tito, futur president de Iugoslàvia.
També s'hi allistaren diversos homes de lletres, com Ralph FoxCharles DonnellyJohn CornfordChristopher CaudwellLudwig RennGeorge Orwell. D'altres hi simpatitzaren i es convertiren en eficaços propagandistes, com Truman Capote o Ernest Hemingway. Alguns d'ells deixarien obres destacables inspirades per la seva estada al conflicte, com ara la novel·la Per qui toquen les campanes de Hemingway o el celebrat Homenatge a Catalunya en el cas d'Orwell. També nombrosos reporters de guerra estrangers seguiren les forces internacionals per explicar al món el seu sacrifici, com Gerda Taro i Robert Capa.
Entre els comandaments dels brigadistes alguns destacaren especialment, bé per la seva actuació organitzativa remarcable (André MartyLuigi LongoHenri TanguyDezvo Reval Turai i d'altres), bé per la seva mort heroica en combat (Hans BeimlerRobert Hale MerrimanGeorge NathanOliver Law).

Himne de Marxa de les Brigades

Adaptació catalana sobre el text d'Erich Weinert i música composta per Carlos Palacio:
Hem nascut en una terra llunyana,
la portem al nostre cor.
Però no hem perdut la pàtria,
la nostra pàtria és avui davant Madrid!
Però no hem perdut la pàtria,
la nostra pàtria és avui davant Madrid!
Els germans d'Espanya són a les barricades,
els germans d'Espanya són pagesos i obrers.
Endavant les Brigades Internacionals,
amunt la bandera de la solidaritat!
Endavant les Brigades Internacionals,
amunt la bandera de la solidaritat!
Contemplo el paisatge que se’m presenta davant dels ulls. Pell de gallina quan la ment se’n va imaginant com devien amagar-se els soldats o les pors que devien plorar o els anhels que van construir entre bombes. Passegem una miqueta pels voltants i ja marxem, més que res perquè l’aire fred fa molt insuportable estar a fora.
Deixem el  ram de flors en honor als que allí van perdre la vida i ja marxem, amb un nus a la gola fent el camí de baixada de la cota 705.
Encara ens queden unes hores de sol i decidim anar a visitar un poble inclòs també dins els Espais de la Memòria Històrica, com és ara El Pinell del Brai (http://www.pinelldebrai.altanet.org/ ). Anem tirant i entrem ja en aquest poble, una part del qual està damunt d’un penya-segat. Pugem cap a la zona més alta del poble i hi aparquem. Tal i com es conta a viquipèdia (https://ca.wikipedia.org/wiki/El_Pinell_de_Brai) : El Pinell de Brai és una vila i municipi de la comarca de la Terra Alta.
Geografia
El terme municipal té una forma rectangular amb base paral·lela a la direcció del riu Ebre. Forma una altiplà previ a la resta de la comarca de la Terra Alta. El costat sud-est el tanquen les serres de Vallplana i la Talaia; aquestes serres drenen directament a l'Ebre. El costat nord-oest està conformat per les serres de Pàndols i Cavalls. Aquestes dues serres separen el terme de la resta de la comarca. Paral·lel al costat sud-oest flueix el riu Canaletes creuant la serra de Pàndols, la vall dels Prats i la serra de Vallplana. El costat nord-est queda obert i limita amb el terme municipal de Miravet (comarca de la Ribera d'Ebre).
Nucli urbà
El nucli originari està ubicat en un cim rocallós i formava part de l'antic castell del Pinell, del qual es troben vestigis en algunes cases. Posteriorment, i sense que es pugui precisar cap datació, es va efectuar una ampliació en què s'inclou l'actual església parroquial. Actualment les edificacions noves es construeixen en direcció nord.
Història
La primera referència al lloc del Pinell es remunta a l'acta de donació de Ramon Berenguer IV a l'orde dels Templers, on es nomena el castell del Pinell, dita acta està datada el 1150.
Posteriorment, es concedeixen sengles cartes de població els anys 1198 i 1207. Les característiques lingüístiques dels habitants del Pinell i altres pobles de la comarca de la Terra Alta són molt semblants a la parla de les comarques centrals de Lleida i això fa pensar que les repoblacions foren efectuades, majoritàriament per habitants d'aquelles terres.
Per trobar una altra fita històrica hem de saltar en el temps fins a la Guerra de Successió espanyola. La vil·la del Pinell es va alinear amb la causa borbònica, en contra de l'opció majoritària de tota Catalunya. En reconeixement, el rei Carles III d'Espanya va estendre el títol de "Fidelísima Villa".
En el passat segle, la Guerra civil espanyola va tenir el darrer episodi bèl·lic a la batalla de l'Ebre. Com en molts pobles d'Espanya, cal lamentar moltes víctimes per motius polítics, de soldats que lluitaren en ambdós bàndols i malalties derivades de les condicions de vida. Les serres de Pàndols i Cavalls varen marcar la línia del front, i quan les forces franquistes varen rompre les defenses de Cavalls es va desmoronar l'exèrcit republicà. El nucli urbà del Pinell va ser castigat pel foc artiller i de l'aviació franquista, resultat de la qual cosa varen quedar destruïdes 72 cases el poble. (Continuarà)
(La imatge correspon al Poble Vell de Corbera d'Ebre)

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

"Hivern", un poema de Miquel Martí i Pol

Una rondalla popular valenciana: el jove que volia córrer món i fer fortuna

“Jo soc aquell que va matar Franco”, de Joan-Lluís Lluís