Visitant els llocs de la Batalla de l’Ebre (de l’1 al 3 de desembre de 2017): visitant el museu de la batalla de l’Ebre, la Serra de Pàndols, el Pinell del Brai i Gandesa (dia 2; 2 de desembre de 2017) (I)

Avui ens llevem sense gaire presses. Ens vestim i abans de començar a visitar llocs de la batalla de l’Ebre, ens dirigim a esmorzar a un dels bars del poble, el Racó del Passeig. Un cop l’estómac ple, anem a cap al museu de la batalla de l’Ebre. Estem una mica desorientats, però al final, tot fent una mica de volta, l’acabem trobant. Entrem dins d’un dels centres d’interpretació de la batalla de l’Ebre (http://www.batallaebre.org/), concretament, el dels 115 de la batalla. Val molt la pena entrar al web i conèixer tots els llocs de la batalla.  Quan hi entrem, som els primers, però més tard entra més gent. La noia que ens atén és molt simpàtica i ens explica que hi ha diversos museus. El que visitem avui sempre està obert, mentre que d’altres, obren en diferents dies en la temporada d’hivern. Ens diu que la visita és gratuïta per la gent que es dedica a la docència, mentre que pel públic en general cal pagar una entrada, gairebé simbòlica. Així doncs, entrem i ens endinsem al petit museu, però que està molt i molt bé. De fet, hi passarem més de dues hores, mirant i llegint tots els panells, escoltant i veient tots elements multimèdia que ajuden a entendre el que va passar a la batalla, etc.

Hi ha molts elements, com ara equipament de soldats dels dos bàndols. També es conta com era la vida a la rereguarda, la propaganda de totes bandes (el diari ABC, que es ja es publicava durant la Guerra Civil, no ha canviat pas gaire de línia editorial, malgrat els anys). Hi ha elements de guerra, munició, escopetes, pistoles, cantimplores, etc; elements bèl·lics i elements de la vida quotidiana al front. Hi ha moments que se’m fa un nus a la gola i em cauen les llàgrimes, ja que tinc l’oncle Narcís perdut en algun lloc d’aquestes terres, assassinat pels feixistes. Val molt la pena la visita i les explicacions que s’hi fan.

Per acabar, es pot veure un documental sobre com la gent va viure la Guerra a Corbera d’Ebre, ja que aquest poble, concretament el poble Vell, va ser del tot destruït pels feixistes. Nens i nenes que van viure els bombardejos i que avui ja són ancians, expliquen com ho van viure i com se senten actualment. Un cop acabat el documental, en surto amb una barreja de mala llet i ràbia, alhora que tristesa. El feixista Franco va fer que es reconstruís el poble, i pel que em sembla, una percepció molt personal, hi ha encara com una mena de síndrome d’Estocolm en aquest poble i d’altres al voltant. No ho jutjo; no sé què van sentir ni què van patir; només és una percepció personal.

La noia que es fa càrrec del museu ens conta que el van a visitar instituts, fet que trobo molt i molt positiu. I també ens desgrana que el programa “Trinxeres” de TV3 ha ajudat moltíssim a conèixer la batalla de l’Ebre (http://www.ccma.cat/tv3/trinxeres/ ).

Sortim d’allí amb el cor encongit, i abans de continuar amb espais de la Batalla de l’Ebre, tornem al mateix lloc a on hem esmorzat a fer-hi un aperitiu. Una mica més asserenats, passegem pel poble i passem per davant de l’església vella i anem cap a la zona del Poble Vell. Hi fem una ullada ràpida i marxem a la Serra de Pàndols. Al mateix centre d’interpretació ens expliquen com arribar-hi; ens enfilem al cotxe i hi anem. Anem parlant, però també vaig contemplant el paisatge i m’imagino com devia patir la gent que havia lluitat en aquells verals.

Sobre la Batalla de l’Ebre, a viquipèdia es conta (https://ca.wikipedia.org/wiki/Batalla_de_l%27Ebre ) que “La batalla de l'Ebre fou un intens combat de desgast entre les tropes republicanes i els exèrcits franquistes iniciat el 25 de juliol de l'any 1938,  a les acaballes de la Guerra Civil espanyola i que esdevingué decisiu de cara a la pèrdua de Catalunya per al govern republicà. Les terres del Matarranya, la Ribera d'Ebre, el Baix Ebre i la Terra Alta van viure la major acumulació de forces combatents de la història de Catalunya i van amarar-se amb la sang de desenes de milers d'homes.

L'ofensiva de l'exèrcit republicà s'inicia la matinada del 25 de juliol de 1938 amb el creuament del riu Ebre per tres zones diferents. Les zones de Mequinensa, al nord, i Amposta, al sud, no obtingueren èxit; només per la zona central s'aconseguí avançar i establir un front d'uns 35 quilòmetres, entre Faió i Xerta. El general Franco va centrar ràpidament el focus bèl·lic en aquest punt, on els republicans lluitaven d'esquena al riu. A la serra de Pàndols i a la Cavalls els republicans intentaren resistir, però les tropes nacionals comptaven amb més i millor artilleria i aviació i anaren recuperant territori. El 16 de novembre de 1938 les darreres tropes republicanes creuaven de nou el riu Ebre i retornaven a les posicions inicials.

Fou la batalla més llarga de la Guerra Civil espanyola (115 dies), de degast (amb un gran nombre de baixes) i, sobretot, per a la Segona República va significar la pèrdua de bona part del seu millor exèrcit i la majoria de l'armament més modern; de fet, al cap de 35 dies, el 23 de desembre, Franco donava inici a l'ofensiva sobre Catalunya davant un exèrcit desorganitzat i una població desmoralitzada. El 26 de gener les tropes franquistes entraven a Barcelona.

Antecedents de la batalla de l’Ebre

A principis de 1938 l'Exèrcit Popular de la República s'havia esgotat en una sèrie de cruents combats per la conquesta Terol, que va ser presa pels feixistes definitivament el mes de febrer. Just després de la batalla de Terol, l'exèrcit franquista va conquerir la resta d'Aragó i va penentar a Catalunya per la franja de Ponent i la vall de l'Ebre. Des del front d'Aragó, les tropes insurrectes van aconseguir entrar a Catalunya per conquerir Lleida, Balaguer, Camarasa i Tremp, i de retruc, van controlar les centrals hidroelèctriques que abastien la indústria de guerra catalana. Al sud d'Aragó, els franquistes ocupen Morella i s'obren pas, per l'extrem nord del País Valencià, cap a la Mediterrània. En menys de dues setmanes prenen Vinaròs el 14 d'abril de 1938 i aconsegueixen trencar la continuïtat de la zona controlada pel govern legítim de la República: el territori republicà s'havia partit en dues meitats.

Les tropes del general Franco, que ja havien ocupat Lleida el 3 d'abril, havien encetat la batalla de València el 21 d'aquell mateix mes. La decisió de Franco per la continuació de l'ofensiva de Llevant amb la intenció de prendre València en lloc d'avançar cap a Barcelona és polèmica, però s'explica per la por de l'entrada en la guerra de França en suport de la Segona República Espanyola. Cert o no, l'ofensiva cap al sud va començar amb força, però l'orografia de les serres interiors valencianes, les adverses condicions climàtiques i una línia de defensa ben fortificada van alentir l'ofensiva. El mateix dia que anava a començar la batalla de l'Ebre, les tropes insurrectes eren a les portes de València.

Causes de la batalla

Per la banda republicana es plantejaven dues opcions: frenar l'ofensiva contra València o bé esperar i resistir, una posició que es veia com a derrotista. Per tant, els comandaments republicans van decidir intervenir-hi per aturar les escomeses contra València i allargar la guerra amb l'esperança que les potències europees, França i Gran Bretanya, enfrontades a l'expansionisme nazi canviessin la seva política de no-intervenció i intervinguessin en defensa del govern republicà legítim. A més significava poder emprar els recursos humans i materials de Catalunya (la Segona República restava partida en dues meitats) i reforçar el prestigi del govern de Negrin. (Continuarà)

(La fotografia correspon a una placa al capdamunt de la Serra de Pàndols)