Visitant els llocs de la Batalla de l’Ebre (de l’1 al 3 de desembre de 2017): visitant el museu de la batalla de l’Ebre, la Serra de Pàndols, el Pinell del Brai i Gandesa (dia 2; 2 de desembre de 2017) (IX)

Les extraccions es feien en dejú, amb un interval d'entre tres setmanes i un mes. La quantitat de sang extreta oscil·lava entre 300 i 400 ml, que es barrejava al 10% amb una solució de citrat al 4%. Amb el donant en decúbit en una llitera, la zona de venipuntura (generalment la flexura del colze) es netejava amb iode i alcohol i es delimitava amb talles estèrils. L'extracció es realitzava a través d'una agulla modificada per Duran en uns matrassos d'Erlenmeyer de 500 ml que s'agitaven contínuament per afavorir la barreja de la sang amb l'anticoagulant, amb l'ajuda d'un sistema de buit.
Posteriorment es verificava l'esterilitat de la sang continguda en el matràs extraient una mostra que se sembrava en tubs d'agar i la sobrant s'utilitzava per recomprovar el grup sanguini del matràs. No obstant això, els errors en la determinació del grup sanguini hagut de, entre altres causes, a la qualitat dels reactius que eren preparats en el mateix Servei, s'aconsellava realitzar abans de la transfusió la prova biològica d'Ochlecker: injectar de 5 a 10 ml de sang, esperar de 10 a 15 minuts, i continuar la transfusió si no s'havien produït símptomes.
Si l'extracció es considerava correcta, es barrejava la sang de sis donants del mateix grup en un matràs d'Erlenmeyer de dos litres, fent-la passar per un filtre format per teixit de seda amb una grandària de porus d'uns 250 µm. Amb això s'aconseguien eliminar els coàguls i agregats que s'haguessin pogut formar durant la sagnia.
Inicialment la sang, una vegada barrejada, era col·locada en flascons de vidre amb forma de pilota d'uns 300 ml amb tap de goma a través dels quals passaven uns tubs de vidre. Quan era el moment d'utilitzar-los, la sang es feia fluir injectant aire dins del flascó a través del tap de goma amb una pera. Gràcies a la col·laboració del Dr. Cullell dels Laboratoris Pujol-Cullell aquest mètode va ser posteriorment substituït per un recipient estèril de vidre tancat sota pressió, amb un arc voltaic. Eren els anomenats tubs Rapide, una patent que el Dr. Cullell havia comprat a un enginyer madrileny. El sistema Rapide permetia que, sense cap aparell transfusor i solament amb l'agulla i el filtre que porten connectades les ampolles, es realitzés la transfusió fins i tot en primera línia de foc.
Les ampolles de sang s'emmagatzemaven a 2°C en posició vertical un màxim de 15 dies i abans d'utilitzar-les es comprovava que existís una interfase clara entre el paquet eritrocitari i el plasma i que aquest mantingués el seu color groguenc. Les ampolles amb sobrenadant hemolític eren rebutjades. Si l'aspecte de l'ampolla era el correcte, s'escalfava al bany Maria abans de la seva administració al pacient.
El Dr. Josep Vives i Mañé, després de realitzar més de 130 transfusions amb el mètode Durán conclou: "El mètode Durán té l'avantatge de ser un mètode ràpid i còmode. Els resultats que hem obtingut ens obliguen a ser els seus més decidits defensors, ja que estem convençuts que en el front és insubstituïble".
Un camió Diamon de quatre tones amb dos grups electrògens del Sr. Vidal, que es dedicava al transport de peix del nord, convenientment condicionat va permetre a la fi d'agost de 1936 per primera vegada en la història transportar sang per a transfusió a una distància d'uns 300 km. Es feien enviaments setmanals al front, i s'intentava mantenir unes existències de 35 litres de sang a cada hospital.
Durant els 30 mesos que va funcionar, el Servei de Transfusió de Barcelona va registrar uns 28.900 donants, va realitzar més de 20.000 donacions, i va processar i va preparar per transfondre 9.000 litres de sang.
Contribucions
Les aportacions a la medicina del doctor Duran i Jordà, pioner del servei modern de transfusió sanguínia, són admirables; més encara si es pren en consideració les circumstàncies i limitacions del moment:
·         La millor manera de tractar la sang no era portar-la d'hospital en hospital, sinó crear una organització gran i estable que proporcionés tal servei. Actualment se segueix apostant per la centralització.
·         Amb gran olfacte, va veure ràpidament que les investigacions del moment, que apostaven per la sang extreta de cadàvers, anaven mal encaminades. Era imprescindible utilitzar a donants vius. Avui dia són donants voluntaris.
·         Promoció de donació de sang. La convocatòria de donants es feia a través de crides per ràdio, en concerts...
·         Duran va determinar que l'extracció de sang havia de fer-se en dejú. Avui dia no és així: cal haver fet la digestió.
·         També va determinar que, entre extracció i extracció, havien de passar un període de tres setmanes Actualment cal esperar 60 dies. Si ets dona pots donar 3 vegades a l'any i si ets home, 4.
·         La filtració de la sang, sempre en sistemes tancats al buit per evitar la contaminació. Igual que avui dia, però amb tècniques més avançades.
·         Ignorant en aquell moment l'existència dels grups Rh, el doctor va tenir la genial idea de barrejar la sang de sis donants del mateix grup per reduir al màxim els possibles riscos. En l'actualitat, cada pacient rep el seu mateix grup sanguini.
·         Conservar la sang en fred, a una temperatura d'entre 2 i 4 graus. Encara segueix fent-se així.
·         Duran i Jordà va acabar amb la transfusió de braç a braç i va fomentar l'actual autoinjectable.
·         Va perfeccionar el recipient de cristall que s'utilitzava per guardar la sang. Va utilitzar vidre transparent i neutre amb dos compartiments: un, en la part inferior, amb capacitat de 400 cm² que contenia sang i un altre, en la part superior, que portava aire ultra filtrat a dues atmosferes de pressió. En els nostres dies s'utilitzen unes bosses de plàstic, totalment esterilitzades, que serveixen per emmagatzemar els components de la sang.
·         Va insinuar la utilitat de les transfusions de fraccions de sang (plasma, plaquetes...)
·         Es va habilitar la primera unitat mòbil per al transport de sang del món, un camió frigorífic d'un repartidor de peix. Ara, la unitat mòbil està equipada amb safates de butanodiolper controlar la temperatura de les donacions de sang
Corol·lari
Frederic Duran Jordá va ser un pioner en el camp de l'hemoteràpia, ja que va crear per primera vegada en la història un servei de transfusions en el sentit modern del terme. Ho va dur a terme gràcies a la seva mentalitat analítica i pràctica i per la seva capacitat de saber-se envoltar d'un equip humà que va fer possible crear, a partir gairebé del no-res, la tecnologia necessària. La tecnologia amb el pas dels anys ha quedat obsoleta, però els principis i els fonaments teòrics sobre els quals ho va implantar, com per exemple l'assegurar l'absència de contaminació bacteriana de les unitats de sang, segueixen plenament vigents.
Obres
·         Anàlisi i tècnica coprològica (1931)
·         Anàlisi i tècnica exploratòria de la glàndula hepàtica (1934)
·         Histopatologia d'una capa d'epiteli semiescamós pla que cobreix les mucoses digestives (1957)”.

Al final de la visita es passa un reportatge sobre els “Hospitals de Sang”, a on hi parla el gran metge Moisès Broggi (https://ca.wikipedia.org/wiki/Mois%C3%A8s_Broggi_i_Vall%C3%A8s ), del qual s’explica el següent : ” Moisès Broggi i Vallès (Barcelona18 de maig de 1908 – 31 de desembre de 2012) fou un metge i pacifista català.
Biografia
Va néixer el 18 de maig de 1908 a la ciutat de Barcelona, en un pis d'una casa recentment edificada a la part alta de l'Eixample, concretament a l'actual carrer París, entre Balmes i Universitat (avui en dia, Enric Granados). L'any 1912, quan tenia quatre anys, tota la família es va traslladar a viure en una torre del barri barceloní de Sant Gervasi, al capdamunt del carrer Saragossa. Arran del canvi de residència, el canviaren d'escola i l'apuntaren a La Salle, dels Germans de la Doctrina Cristiana, prop de la plaça de Lesseps. Antoni Broggi, el seu pare,  i Elisa Vallès, la seva mare,  eren simpatitzants de la Lliga Regionalista, motiu pel qual passaven moltes tardes a la seu que tenia el partit al passatge de Mulet per a veure-hi representacions de teatre en català. En canvi, el seu germà Santiago era ferm activista d'Estat Català, tot i que no va participar en els fets de Prats de Molló.

El 1941 Moisès Broggi es va casar amb Angelina, amb qui va tenir set fills. (Continuarà)
(La imatge és de l'església del Poble Vell de Corbera)

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

"Hivern", un poema de Miquel Martí i Pol

Una rondalla popular valenciana: el jove que volia córrer món i fer fortuna

“Jo soc aquell que va matar Franco”, de Joan-Lluís Lluís