Visitant els llocs de la Batalla de l’Ebre (de l’1 al 3 de desembre de 2017): visitant el museu de la batalla de l’Ebre, la Serra de Pàndols, el Pinell del Brai i Gandesa (dia 2; 2 de desembre de 2017) (VII)

Economia

Fins principis del segle XX l'economia del municipi estava basada en el cultiu de l'olivera, l'ametller i els cereals. Posteriorment es varen realitzar extenses plantacions de vinya. Paral·lelament es va començar l'explotació de mines d'argila a la depressió del riu Canaletes. Aquestes mines es van esgotar gradualment però han continuat fins a l'actualitat les bòbiles de maons i materials refractaris. Fins a la dècada dels 70 les dones ajudaven en les tasques agrícoles i, algunes d'elles, es dedicaven a l'artesania de treballs de palma, com sàrries i cabassos. Al voltant d'aquests anys es va produir una important emigració estacional a la Costa Brava i Costa Daurada en el sector hoteler. A la dècada dels 80 es varen obrir tallers de confecció de roba, conseqüència de la deslocalització de les fàbriques tèxtils dels voltants de Barcelona.

Llocs d’interès

·         Celler Cooperatiu del Pinell de Brai. Insigne obra modernista de Cèsar Martinell i Brunet. Amb fris de Xavier Nogués.

(https://ca.wikipedia.org/wiki/Celler_Cooperatiu_del_Pinell_de_Brai )

·         "Les Veus del Front". Exposició permanent sobre aspectes de la Guerra Civil al Centre Polivalent.

·         Escalinata i façana de l'església parroquial de Sant Llorenç.

·         Casa pairal a la plaça de l'Església, amb un porxo al carrer de la Font.

·         Dos altres perxes: el del Llop i el de Vallés.

·         Mirador al barranc del Pinell, des de les "cases penjades". La vista millor és la inversa: el penya-segat en el qual es fonamenten les "cases penjades" vist des de la carretera que ve de Tortosa-Gandesa.

Paratges d’interès

·         Monòlit commemoratiu de la Batalla de l'Ebre. Situat a la cota 705 de la serra de Pàndols amb un mirador amb vista panoràmica des de la serra del Montsant fins a la comarca aragonesa del Matarranya passant per la Ribera d'Ebre i pel Baix Ebre. S'hi accedeix des de la carretera Pinell-Gandesa per un desviament a 2 km de Gandesa.

·         Ermita de Santa Maria Magdalena, molt a prop de l'anterior paratge.

·         Via Verda sobre l'antiga via del ferrocarril de la Val de Zafán que corre paral·lela al riu Canaletes.

·         Casa del Broi, a 4 km per camí veïnal.

·         Talaia, en runes. L'accés requereix algú que conegui la seva ubicació.”

Com que no hem dinat, busquem un bar per fer un mos, ara que ja tenim una mica més les emocions controlades. I ho fem al bar La Pianola, mentre tastem vi de la zona. El local és gran, amb bones vistes i hi ha un munt de gent gran jugant a cartes. Després d’omplir l’estómac, anem a passejar una bona estona pel poble, tot i que no acabem de trobar els llocs més emblemàtics de la batalla de l’Ebre que hi ha en aquest poble. El cotxe és de pujades i baixades, amb molts vestigis vells i coses més noves. Un cop hem acabat de fer la passejada, encara ens queden més ganes de continuar descobrint llocs de la batalla de l’Ebre. Ens decidim a anar a un dels llocs que avui està obert, els “hospitals de sang”, a Batea (http://www.viulebre.com/que_visitar/centre-dinterpretacio%CC%81-hospitals-de-sang; http://www.batallaebre.org/app/index.php?page=cl-hospitals-sang ). I tal dit, tal fet: posem rumb cap a aquesta població, amb un alcalde una mica sui generis, que no vol formar part de Catalunya i prefereix pertànyer a l’Aragó. Quan arribem al poble, ens saluden fins i tot alguna bandera franquista...

Fem una breu passejada tot buscant a on és el centre d’interpretació dels Hospitals de Sang, però no ho veiem fins al cap d’una estoneta. Finalment, ho trobem i hi entrem. Tenim la impressió que som els únics que hi hem anat avui i la senyora que ho porta, que és de Corbera, ens dóna una bona estona d’interessant conversa. Ens parla, per exemple, que ella sí que és independentista, però en aquesta zona de Catalunya, no hi ha pas tanta gent que ho sigui; molta ho fa pel síndrome d’Estocolm, que malgrat les penúries, se senten agraïts als agressors per permetre’ls, en certa manera, viure. Xerraríem més, però fem la visita, tot i que, amb la seva aquiescència, la fem plegar tard. També ens parla que hem d’anar a visitar el pessebre de l’església vella de Corbera!

Pel que fa als hospitals de Sang, a viquipèdia es conta (https://ca.wikipedia.org/wiki/Hospitals_de_Sang ) que ”Hospitals de Sang és un centre d'interpretació de Batea des d’on es poden conèixer tots els aspectes relatius a la sanitat durant la batalla de l'Ebre i es mostra com s’actuava per atendre i evacuar els ferits al front, l’organització del personal sanitari i tots els aspectes de la medicina de guerra. En aquest sentit s’hi pot descobrir, a càrrec del testimoni del doctor Moisès Broggi, la innovació constant de la República en els aspectes sanitaris per suplir les mancances generades per la guerra i la manca de recursos i suports.

La batalla de l’Ebre, iniciada el juliol de 1938 i finalitzada el novembre, va representar un dels episodis més importants de la Guerra Civil. En el context de guerra, la salut en la primera línia de front implicava l’assistència als ferits, el control de les epidèmies i de les malalties infectocontagioses, l’organització dels hospitals de sang, els mitjans d’atenció i evacuació, etc. Tot plegat, un repte per a tot el sistema sanitari en un context de carestia, precarietat i perill, agreujats per l’altíssim nombre de baixes i ferits que va provocar la llarga i crua batalla”.

Ens dediquem a visitar el petit museu, a on hi podem veure vestits d’infermera dels ds bàndols, quins utensilis s’utilitzaven i com ho feien per curar les ferides. Una de les coses més interessants que es poden observar és la “invenció” dels hospitals de sang, per part del Dr. Moisès Broggi. A més, també hi ha una explicació sobre el tipus de ferides de guerra que podien rebre els combatents: ferides al tòrax, a la zona abdominal, al crani i a la medul·la, ferides de cara i coll, ferides als membres, cremades, automutilacions, congelacions, xocs o hemorràgies. També es classificava segons quin tipus d’armament havia provocat la ferida: de bala, de metralla, de morter o bé d’altres cossos estranys, com trossos de projectils.

Per la medicació comuna s’utilitzava èter sulfúric com a anestèsic, aplicat amb un aparell i cloroform amb màscara. Com a tònic cardiovascular es feia servir oli camforat i cardiazole. Com a sedant s’usava clorur mòrfic o bé Pantopon. A més també s’utilitzava sèrum antitetànic i antigangrenós, sèrum fisiològic i glucoslí. I per afavorir la paràlisi intestinal després de les operacions abdominals, s’aplicava extret tebaic.

La guerra civil espanyola, també, malgrat el dolor i les atrocitats, fou un lloc a on hi van haver grans innovacions sanitàries, que van servir en d’altres guerres i també a la medicina civil.

Una innovació important fou la dels hospitals mòbils, per tal de poder atendre els ferits gairebé al mateix camp de batalla. Aquest fet va ajudar a reduir moltíssim la mortalitat, sobretot la causada per gangrena gasosa o infeccions produïdes per una tardana intervenció. (Continuarà)